dimecres, 9 de febrer de 2011

El món del sauló

Potser estic tastant ara el meu primer 2010, i és un vi d'Alella.

Deu fer poc menys d'uns cinquanta anys, jo corria per les vinyes de la Coma Fosca d'Alella, amb la Maria i els fills dels masovers. Jugàvem a cuit a amagar sota els ceps, mentre anàvem xarrupant un gra de cada botim. A la masia, tot era a punt per rebre la verema, i aviat veuríem les portadores que s'omplirien de raïms madurs. El padrí diria "no deixeu que aquesta canalla s'acosti al celler, que poden prendre mal" i jo miraria embadalit com el raïm queia a la premsa i com el misteri de la fermentació transformava aquells grans dolços que menjàvem amagats sota els ceps, en el vi aspre que la mare vessava sobre la llesca de pa-amb-vi-i-sucre del meu berenar.

Tot aquell món va desaparèixer: la finca mal venuda ara és una ruïna, les vinyes ja no hi són, els vins d'Alella van passar ran de la desaparició completa.

He estat molts anys sense posar els peus a Alella, per mor de no voler enfrontar-me al pas del temps, però l'altre dia vaig visitar Alta Alella, l'extraordinari celler de cultiu ecològic d'en Josep Maria Pujol-Busquets al Torrent de Vallcirera —un rial de sorra i sauló, un terreny pobre i amenaçat per les riades, obert a la marinada.

No tindré la supèrbia de voler "descobrir" els vins d'aquest celler. Ja han fet prou mèrits per ser ben coneguts de tothom i la seva trajectòria és prou llarga. Jo mateix, en aquest bloc eixelebrat, he cantat les excel·lències del seu Dolç Mataró, un vi de virtuts sòlides i indiscutibles, que està trobant addictes arreu del món.

El vi que tinc ara a la meva copa és el Pansa Blanca 2010: Viu, llaminer, encisador i amable, amb una qualitat innegable. Mentre bec aquest vi tan net i alegre penso que, donat que hi ha vins així, mai no hauríem d'acceptar de beure vins mediocres. No és pas un vi de grans cogitacions, ni de virtuts recòndites: és lluminós i assequible i convida a viure bé. En un altre ordre de coses, m'encanta que, per aquest vi, hagin escollit el tap de rosca. Hi ha mercats que ho exigeixen i jo mateix crec que, en vins de consum immediat com és aquest, és l'opció més encertada.

La Marta em mostra els diversos racons del celler i em parla dels projectes i les inquietuds d'en Josep Maria. Hi ha un centre de recepció de visitants en construcció i la gamma de caves —sempre amb la data de degollat present a l'etiqueta— és plena de propostes atípiques. Caves amb mataró o pinot noir, i fins i tot un cava sense gens de sulfurós; el famós Orbus, un dels nostres grans syrah; el Lanius i el nou Exeo, amb pansa blanca, chardonnay i viognier; i també els dos Xtrem, un 100% syrah i l'altre 100% petit syrah... Tant i tant per triar i anar tastant, mentre, a l'altra banda dels finestrals, els ceps semblen adormits però ja es preparen per a la gran renaixença de la primavera.

Enmig d'aquest embarras du choix, la Marta em suggereix que tasti el seu Blanc de Neu, un blanc dolç fet pel mètode de l'Eiswein. Com li agraeixo! Quines notes de mel al nas, i quina exactitud de dolçor, textura i acidesa a la boca! L'ampolla que tinc, ara mateix, desada al celler, espera el moment de ser compartida amb alguns amics que sàpiguen apreciar aquests delicats plaers.

Marxo d'Alella com si hagués trencat un cert malefici.

4 comentaris:

Lo Jaume ha dit...

Com sempre, un apunt a tenir en compte. Felicitats, fatemps que segueixo el teu blog i sempre aprenc coses i molts cops, com en el cas d'aquest apunt, em recordes que és una meravella aquest pais de vins on vivim.

jareay ha dit...

Hola Jaume!

En un altre article teu o una contesta meva, parlàvem d'Alella i del Marfil i els anys passats a aquest poble del Maresme.
Crec que has triat molt bé per "reconciliarte" amb Alella i la seva D.O. com és el celler Alta Alella, per mi, i de llarg, el millor de tota la D.O.
Llegia fa uns dies que en Josep Ma. Pujol-Busquets havia tret al mercat un vi de Pansa Blanca amb tap de rosca que volia que fos més popular i a un preu força competitiu, tot just el dimecres passat en vaig comprar unes ampolles i avui mateix el tastaré, per això m'ha cridat l'atenció el teu comentari sobre aquest nou vi.
Cellers com el de l'Alta Alella són els que donen prestigi i qualitat a la D.O. més petita de Catalunya que, mica en mica torna a treure el cap amb nous projectes de cellers petits i recuperant vinya que és el més important (no fa tants anys que anaves a Alella i havies de preguntar on eren les vinyes, perquè no se'n veia per enlloc) i ara ja comença a fer goig i no tan sols a Alella, sinó també als pobles dels voltants.
Tornant a Alta Alella tens tota la raó quan dius que tenen tant per triar, fins i tot un rosat el Parvus, per mi fantàstic; m'apunto el vi Exeo amb pansa blanca, chardonnay i viognier.
Salut i bons vins!

Pep T.M ha dit...

Grans vins els d'aquesta bodega, per extrany que pugui semblar va ser el Parvus Rosat el que em va obrir el camí cap a Alta Alella. D'aquest Pansa Blanca he provat altres anyades (no sabía lo del tap de rosca, em sembla perfecte), un vi ensisador i diferent alhora. Ara fa ben poc vaig tastar el Dolç Mataró, increible, tot un postre a la copa, l'ampolla va volar en un tres i no res. Tinc pendent una visita a la bodega, hi volía anar l'any passat però ens van dir que estaven en meitat d'unes obres, així que d'aquest any no passa.
Jaume, com sempre, un plaer passar pel teu blog.
Salut.

Jaume ha dit...

LoJaume: Sí que és una sort tenir els vins que tenim, però hem d'aconseguir, amb les nostres possibilitats més o menys petites, que tinguin l'èxit que mereixen. Des de l'exigència, evidentment. Destriant el que és excel·lent del que no ho és tant.

jareay: La feina que fan a Alta Alella és molt lloable. Te'n recomano la visita.

PepTM: Quin vi, el Dolç Mataró!! Em deien els del celler que està obtenint un molt bon reconeixement per part d'una sèrie de restaurants estrangers del màxim nivell.

A tots: Gràcies pels vostres comentaris!!