Però no vull parlar d'aus, sinó de vins, perquè el celler del Castell de Peralada (oficialment, "Castillo Perelada") acaba de presentar dos vins —un negre de garnatxa i un blanc de macabeu— que duen el nom de Cigonyes. Són vins interessants, per més d'un motiu.El Cigonyes negre 2010 conté, a més de garnatxa, un 10% de sirà i s'ha criat quatre mesos en roure francès. D'un roig cirera relativament clar, té la tipicitat de la garnatxa, amb aromes força netes de fruita madura i un lleu fons d'herba i fusta. Ens omple la boca de sensacions de fruita fresca, però llisca bé i té l'acidesa justa. És equilibrat i saborós, directe i franc.
El Cigonyes blanc 2010 —90% macabeu i 10% sauvignon blanc— té un nas amb clares notes de fruita blanca, atractiu, i a la boca és net i melós, equilibrat i clàssic. Incita a beure. Incita al bon viure.
Diguem, doncs, que aquests dos vins nous estan prou bé. I, a més, són molt accessibles. Però, en la meva opinió, la importància d'aquests Cigonyes va més enllà de l'estricta valoració qualitativa que ens mereixin. El que és remarcable, el que ens hauria de fer reflexionar, és que un celler com el de Peralada —amb el seu perfil comercial i la seva penetració en el mercat— decideixi, ara mateix, treure uns vins amb aquestes característiques. Això vol dir alguna cosa. Per exemple, pot voler dir que, finalment, hi ha un públic prou genèric que aprecia els vins que donen prioritat a la fruita (els vins "moderns" —ja m'enteneu).
Si volem que el vi català guanyi, algun dia, el lloc que li pertoca a les cartes de vins, necessitem vins d'aquesta mena.
