divendres, 10 de juny de 2011

Incitació al Carpe Diem

Quan un celler que ja parteix d'un bon nivell de qualitat i de feina ben feta confia la direcció tècnica i enològica a una persona amb coneixement, rigor, empenta i creativitat —estic parlant, en aquest cas concret, de la Blanca Ozcariz— segur que hi passaran coses interessants.

El celler és Mas Tinell, de Vilafranca, i els seus vins i caves que jo —em sap greu dir-ho— coneixia poc, mereixen que se'n faci esment en aquest bloc. Si alguna cosa em va quedar clara després de les tres hores que vaig passar al celler, parlant amb la Blanca i tastant, un a un, amb tota l'atenció necessària, els caves i els vins, és que les idees clares i l'experiència d'aquesta enòloga (Llicenciada en biologia per la UB, diploma d'enologia per la Université de la Bourgogne, DEA en viticultura i enologia per l'Université Bordeaux I) estan donant-nos uns productes amb un altíssim nivell de qualitat i, més enllà d'això, uns productes amb una certa personalitat.

Aquest celler només fa caves de més de dos anys de criança, verema a ma, fa un treball acurat a la vinya —vinya pròpia a l'entorn del celler i també, en alguns casos, vinya d'altri, però estrictament controlada per la Blanca—, utilitza una premsa atípica, de corrons, que dóna un premsat molt suau, indica a cada etiqueta la data de degollat i fa uns dosatges —quan s'escau— que a mi, personalment, m'han agradat molt.

L'Alba 2010 és un cupatge de totes les varietats blanques de les vinyes del celler: Macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay i moscatell. El vaig trobar fresc i pur, equilibrat i amb bona trajectòria. Al nas, subtil i bonic, hi dominava la fruita. En aquell moment (era el mes d'abril) l'acidesa era encara una mica massa marcada, però a dia d'avui, és segur que el vi està ja plenament integrat.

El Chardonnay 2010 és un clàssic d'aquest celler. Té la untuositat, la suavitat i aquelles lleus notes varietals que cal esperar, però sense ni estridències ni "aplatanament" (perdoneu l'expressió). Vaig trobar que era un chardonnay fresc i jove que s'adiu força amb el meu gust personal.

Però el cert és que el blanc que més em va agradar va ser el Gisele 2009, un xarel·lo pur, fermentat en roure francès i hongarès (amb sistema de fred) i criat uns dos mesos a la mateixa bóta. Només hi ha 2.980 ampolles d'aquest vi exquisit, de nas complex, amb fruits secs i cítrics, amb volum i estructura, molt bo.

Al catàleg de Mas Tinell hi ha cinc caves, i cap d'ells no és trivial. Fins el més "senzill", que seria el Brut Real 2007 —brut, macabeu-xarel·lo-parellada a parts iguals, més de 24 mesos de criança— és un cava net i estructurat, fresc però amb pes i caràcter i amb una integració del carbònic impecable. El Nature Real 2005 té un estil semblant a l'anterior, però és més fet, més complex, més melós. És un brut nature de més de 48 mesos de criança, amb una mica de chardonnay. Clàssic, substancial, molt recomanable.

Al capdamunt de la piràmide hi trobem dos caves ben diferents, de qualitats sòlides i, al mateix temps, contrastades. Dos caves que, si un dia els serviu a taula simultàniament, de ben segur que generaran una bonica controvèrsia entre els partidaris de l'un i de l'altre. El Carpe Diem 2005 té un 40% de chardonnay i és floral, molt aromàtic, molt subtil, molt champenoise. És l'elegància, que parla amb veu baixa i que cal escoltar amb atenció. L'altre cava pertany a la poc habitual categoria dels extra brut —situada entre el brut i el brut nature— i es diu Cristina 2006. Conté un 20% de chardonnay i un 35% de xarel·lo, del qual una petita part ha estat envellit en bóta. La resta és macabeu (10%) i parellada (35%). Se'n fan poques ampolles (unes divuit mil) i em va semblar impressionant. El nas és molt expressiu i de gran complexitat, amb un ventall que va de la fruita blanca a la pastisseria, i a la boca ens ofereix totes aquelles sensacions netes, amorosides i untuoses (sense deixar de ser fresques) que tant m'agraden. Quina força que té! Encara tinc al celler una ampolla d'aquest vi formidable que obriré en alguna propera ocasió especial.

Mentre escric aquest llarg article (seré capaç, un dia, de fer escrits més breus, més concisos?) sóc en una terrassa d'una casa de l'Empordà, a recer de la pluja primaveral que està caient amb força, i a la copa no hi tinc cap dels vins anteriors. Hi tinc el Mas Tinell Brut Rosé 2007, un cava fet 100% amb trepat de la Conca que, entre els productes d'aquest celler és, tanmateix, last but not least.

2 comentaris:

jareay ha dit...

Hola Jaume!

A mi sempre m'han semblat molt bons els 2 caves de Mas Tinell que he anant tastant el Brut Real i el Nature Real, així com els vins Alba i el Chardonnay, pel que prenc nota dels altres vins i caves que recomanes.
També fa uns mesos va sortit publicat que Mas Tinell volia potenciar l'Enoturisme amb unes instal.lacions, diguem-ne "originals" amb un edifici en forma d'ampolles, no sé si en la teva visita al Celler vas poder veure-ho i si fos així, que et va semblar?
Salut i bons vins.

Jaume ha dit...

Hola jareay,

La meva visita a Mas Tinell va ser llarga i molt completa i, evidentment, vam parlar del seu projecte d'enoturisme i d'una sèrie de projectes de tipus comercial. Vaig veure les obres del nou edifici i la maqueta.

En el meu article, he volgut deixar de banda els temes comercials. En primer lloc, perquè no hi ha espai per parlar de tot. En segon lloc, perquè em sento molt poc capacitat per valorar l'encert (o la manca d'encert) de certes iniciatives.

Sobre l'edifici singular... què vols que et digui? No em va semblar malament. És clar que té un estil molt "fort", però jo no el rebutjaria d'entrada. De fet, m'agradaria que el projecte tingui èxit i podria ser molt bé que en tingués. M'agradarà veure'l quan estigui acabat i el pugui valorar sense el "factor sorpresa" del primer moment.

Salut!

Jaume