El santuari de la Mare de Déu de Vida és un edifici del XVII edificat sobre una ermita del XV dedicada a Sant Miquel. L'indret s'eleva a ponent del poble de Cistella i té una vista de gran qualitat. És interessant observar que el santuari actual té una orientació perpendicular a la de la capella original. Al costat del santuari hi ha el que fou en el seu moment la rectoria i que ara és el mas i el celler Mas Vida.
Aquest celler és el projecte personal de l'Albert Fernández Massó, que s'hi va establir fa uns vint-i-cinc anys, va restaurar el santuari i la rectoria, va plantar vinyes de cabernet, merlot, chardonnay i sauvignon blanc, va construir un celler modèlic —que resulta pràcticament invisible des del santuari— i va començar, a partir de la collita de 1996, a elaborar vins amb una elevada exigència de qualitat.
Tot el conjunt format pel santuari —dalt d'un turó, a dos-cents metres d'alçada—, el mas, el celler i les vinyes, amb tot el territori que s'obre als nostres ulls, és d'una gran bellesa i considero un privilegi que l'Albert Fernández m'hagi obert les portes d'aquest racó privilegiat, talaia de la plana empordanesa.
La producció d'aquest celler ha estat sempre relativament petita i els seus vins no han estat gaire coneguts. Recordo haver tastat, fa força anys, un blanc de chardonnay, amb una mica de criança en fusta, que em va deixar un bon record, i un negre de cabernet sauvignon, poderós i clàssic. Però d'això fa molt de temps i els detalls d'aquests vins s'han esborrat de la meva memòria i, de fet, no he tornat a saber res dels vins de Mas Vida fins aquest estiu del 2010.
El que ha succeït és que, pels motius que siguin, el celler Mas Vida ha passat per un període en que els seus vins no s'han embotellat amb el nom del celler. I ara mateix —em complau que la meva visita a Mas Vida hagi coincidit amb aquesta renaixença— el celler inicia una nova etapa en que tornarem a trobar al mercat els vins de Mas Vida, amb característiques enològiques i comercials diferenciades de les de l'etapa anterior.
Ara el celler —que compta amb la direcció enològica de l'Elisabet Rimalló— ha tret al mercat un negre Mas Vida 32 Merlot 2010 i un blanc Mas Vida 17 2010. El negre és un vi de criança curta (uns vuit mesos) del que se n'han fet unes quatre mil ampolles. Dóna una bona sensació de fruita madura —al nas i a la boca— i és força atractiu. El blanc té un cupatge de chardonnay i sauvignon blanc a parts iguals i m'ha agradat força, perquè és net i és equilibrat i fresc. Al nas té un puntet floral i alguna nota cítrica, i el joc de les dues varietats —ara sembla que notis més el chardonnay i ara sembla que notis més el sauvignon— és divertit. Són vins relativament senzills —que no vol pas dir ordinaris ni sonsos— però el que resulta més interessant és veure que aquest celler tornarà a ocupar un lloc en el panorama enològic de l'Empordà. Ben tornat!
