divendres, 30 de març de 2012

Tocant el Pacífic

A la botiga del meu barri —una excel·lent botiga de vins, amb centenars de referències de tots els nivells i totes les procedències— hi ha poques ampolles de vi català. Tinc la sensació que fa uns anys n'hi havia més i les que hi havia eren més significatives. Potser. No tinc dades objectives: m'he de basar en el meu record personal.

Parlo del barri de Kitsilano, a Vancouver, a la costa oest del Canadà, on estic passant una temporada. La meva feina comporta aquesta mena d'estades fora de casa —hi ha qui parlaria de servituds, altres ho considerarien un privilegi. Per a mi, viure temporades relativament llargues —fins un parell d'anys— en indrets ben diversos (Wisconsin, Toronto, Zürich, Göttingen, Kyoto, Vancouver, Ohio, Lausanne, Aberdeen...) ha estat una vivència que veig, retrospectivament, com una font de coneixement i d'experiència, clarament positiva.

Ara fa un mes que sóc aquí i una de les poques coses que em requen és que he deixat una mica de banda aquest bloc de Vins de Catalunya. Tampoc no estic tastant —és absolutament lògic— vins catalans, sinó que ho estic aprofitant per repassar els vins de la vall d'Okanagan, una regió de British Columbia amb unes condicions excepcionals per al conreu de la vinya, en la que hi ha un gran nombre de cellers que fan productes de bona qualitat i, en alguns casos —Osoyoos Larose, Painted Rock, Poplar Grove,...— de qualitat extraordinària. En una estada anterior (que havia de durar sis mesos però va acabar com el rosari de l'aurora després de només quatre mesos) vaig poder fer la descoberta personal d'aquests vins i des d'aleshores ocupen un cert lloc en la meva biblioteca virtual d'experiències vinícoles. Ara que els torno a tastar, potser tinc la sensació que l'espectre de qualitat s'ha estirat per la banda de dalt.

Parlem de vins catalans a Vancouver. El panorama que veig no és del tot satisfactori. Visitant les (bones) botigues del meu barri he trobat l'Acústic i el Vilosell, alguna ampolla de Doix, de 2PiR i del Trio Infernal, a més d'algun Torres i algun cava previsible. També hi he vist algun vi de Vino, amor y fantasia. Pràcticament res més. D'altra banda, al Vancouver Wine Festival d'aquest any (me'l vaig perdre per poc!), pel que llegeixo al programa, només hi havia els vins de Torres i prou.

Em direu que, objectivament, Catalunya produeix només un petitíssim percentatge del vi mundial. Em direu que aquest vi català d'una botiga de Kitsilano supera infinitament el vi d'Okanagan que hi pugui haver en totes les botigues de Catalunya (tot i que crec que el Osoyoos Larose es distribueix al nostre país). Bé, si i no. Tinc el record d'haver trobat amb relativa facilitat, a Wisconsin i a Vancouver mateix, fa anys, ampolles significatives de Priorat. Ara aquestes ampolles, a primer cop d'ull, no hi són. Potser hem perdut empenta?

4 comentaris:

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola Jaume!

Ja trobàvem a faltar els teus escrits i espero que et vagi bé per la bonica ciutat de Vancouver.
Jo hi vaig ser ja farà uns 12 anys i realment seria un dels destins que no em faria res tornar-hi, tant la Costa Oest com la de l'Est amb el Quebec.
Si que els vins catalans deuen haver perdut pistonada, perquè jo també recordo força ampolles de vins catalans i sobretot del Priorat, ben valorats aleshores a les magnífiques botigues de vins de la ciutat.
M'apunto els vins de la vall d'Okanagan (que no conec pas) i miraré de tastar-los. Rep una salutació des del Maresme i fins un altre. Salut!

Jaume ha dit...

Hola Jaume de Premià,

Sí, realment Vancouver és una ciutat que em té el cor robat. És cert que sempre sempre hi plou i que aquesta meteorologia pots ser molt dura d'assimilar per a un mediterrani com jo, però si tinc alguna "virtut" és que tinc una certa facilitat per mimetitzar-me en cada lloc on he viscut i, si t'he de dir la veritat, fins he après a estimar aquesta pluja persistent.

Els vins de la vall d'Okanagan són molt interessants. I utilitzo la paraula "interessants" no com un eufemisme, sinó en el seu sentit exacte. Crec que ... ens podrien ensenya alguna cosa. Per exemple, ens podrien explicar com han pogut crear un producte de qualitat que, al mateix temps, és "comercial". M'explico?

Ja en parlarem un dia que ens vegem.

Records,

Jaume

Joan Gómez Pallarès ha dit...

Hola, Jaume, no tenia ni idea que eres tan lluny!!! A més dels vins que puguis comentar de la vall propera, no oblidis fer comentaris i, per tant, beure els vins de gel. Jo poques vegades he xalat tant com aquests vins del Niàgara canadenc.
Ara que tinc una mica de temps per Pasqua, repasso els meus blocs de capcalera i he llegit amb molt de gust la connexió que proposaves entre dues de les teves passions: el vi i la fotografia. Excel.lent la teva aproximació al tast cec (tot i que no acabis definint clarament la teva posició...) i la del context que fa que qualsevol imatge pugui ser "manipulada/tergiversada". Molt bona estada!
Joan

Jaume ha dit...

Hola Joan,

Fet i fet, ja torno a ser a Catalunya. Ha estat un mes intens i plaent.

Tens raó que els vins de gel de Ontario són un món en ells mateixos. Quin delit! Aquests dies a Vancouver, però, m'he dedicat al vi negre. I amb moderació, perquè els preus s'enfilen una mica.

Jaume