dijous, 12 d’abril de 2012

Vins de passió i de glòria

Aquests dies de la Setmana Santa, un cop acabat el parèntesi canadenc, m'he retrobat amb els vins del nostre país. Per exemple, el Gòtia 2004 —el Montsant de Mas Perinet— d'una collita memorable que ara està en una bella plenitud. Un vi poderós que escau a aquests vespres de fred i pluja que la primavera d'enguany ens ha proporcionat.

Com correspon a un bon 2004, el vi encara és ben viu. La varietat majoritària és el merlot i realment s'hi nota. Amb la copa al nas les sensacions són de maduresa i també de plenitud. La fusta s'ha integrat completament i les aromes són penetrants, mel·loses, amb personalitat. A la boca m'atrau la textura —lleument untuosa— i els tanins elegants. El glop s'allargassa i fineix amb un puntet amargós.

Obrir aquesta ampolla —no en tinc cap més— i anar-la tastant lentament, compartint-la amb uns amics, ha estat una experiència agredolça. Davant d'un vi de Mas Perinet és inevitable que ens envaeixi una certa sensació de defallença, de buidor. Tots sabem que aquest celler és tancat i les seves vinyes estan abandonades. Beure ara aquest superb Gòtia 2004 és com participar en un delitós i decadent memento mori.

Obrir ara un 2003 comporta una certa incertesa, perquè en aquell any de climatologia tan salvatge es van fer al nostre país vins força bons i d'altres que, prop de deu anys després, no ho són tant. Com a norma general, no és pas una collita de vins elegants i ben equilibrats, però sí que n'hi ha que ens poden aportar sensacions nerviüdes i potents.

El dilluns de Pasqua, com a complement del xai, vaig obrir el Clos d'Agon 2003, fet amb els dos cabernets, sirà i merlot, en parts més o menys iguals, i criat fins a vint mesos en roure francès nou. És un vi roig molt fosc, amb ben poca vora, de nas potent en l'espectre de les compotes i sensacions molt madures, gairebé decadents.

Crec que la decantació l'ha ajudat a mostrar millor les seves virtuts: l'amplada i el volum, la textura sedosa, les qualitats d'elixir. A la boca és com una esfera tridimensional, generosa de dolçor de panses i figues, però sense amanerament ni —encara menys— caràcter simplista. Gran i persistent: Persistent en els sentits i persistent també en la memòria.

4 comentaris:

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola Jaume!

Si que és una llàstima el que ha passat a Mas Perinet, encara que no és d'estranyar vista la gran inversió que van fer (es parla de 18 milions d'euros), i que ja feia temps que buscaven un soci que es fes càrrec de 15 o 20 per cent del negoci (a algun lloc he llegit que havien parlat amb González Byass), però aquests finalment es van quedar amb Viñas del Vero al Somontano.
Nosaltres vam ser a Mas Perinet ja fa uns anys i vàrem quedar gratament sorpresos pel fantàstic muntatge (fins i tot ens parlaren de fer-hi un hotel).
Vam fer una visita completa i la sala de tast era esplèndida. Pel que fa als seus vins, són molt correctes i els trobo molt interessants, tant el Perinet, com el Gòtia al Montsant o el blanc el Clos Maria, realment una llàstima tot plegat.
Donar-te la benvinguda de nou i Salut i bons vins.

Jaume ha dit...

Hola Jaume (de Premià de Dalt),

Jo també en tinc un molt bon record de la meva visita a Mas Perinet, fa temps. La situació actual em produeix tristesa. Es diu, es pot dir, que van cometre errors, que el projecte no era sòlid... Jo no sóc ningú per opinar (de manera fonamentada) sobre això però, independentment de tot, em sap realment greu que s'hagi arribat a aquí.

Salut!

Jaume

Pep T.M ha dit...

No fa encara un mes vam fer un tast de vins del Montsant i Priorat, un d'ells era aquest Gotia 2004 que vam comprar quan vam fer la visita a la bodega ja farà uns 4-5 anys potser. Sincerament, m'en vaig endur una gran decepció d'aquest Gotia 04, inicialment va començar molt bé, però en un tres i no res es va anant apagant fins quedar-se en un vi que no ens expresava res en nas, i una acidesa en boca cada vegada més marcada. Evidentment, i després de llegir el teu post encara hi estic més convençut, l'ampolla no estaria en molt bon estat, una llàstima, ja que només hem vam comprar una, i la bodega a tancat portes...

Benvingut Jaume.

Salut!

Jaume ha dit...

Hola Pep,

Molt interessant aquesta experiència teva, tan contrastada amb la meva. Jo també vaig comprar l'ampolla al celler quan hi vaig anar el desembre del 2008. He repassat les meves notes i realment el que he escrit en aquest article és el que vaig sentir ara quan vam obrir l'ampolla. És cert que en va quedar una mica i que l'endemà ja havia perdut molt, però això no és gaire estrany. Durant tot el sopar es va mantenir esplèndid. Cada ampolla és un món...

Jo tampoc no en tinc cap més per poder fer el desempat.

Salut!

Jaume