dimarts, 15 de maig de 2012

D'Herodes a Pilat

...o de Jay Miller a Neal Martin.

De blogger a pontífex 

En Neal Martin era un blogger especialitzat en Bordeus que publicava un bloc que es deia The Wine-Journal on hi havia una gran quantitat d'informació sobre els diversos châteaux de Bordeus, amb centenars de notes de tast. Jo n'era un lector habitual —encara que la majoria dels seus vins estan ben lluny de la meva capacitat adquisitiva— i m'agradava el seu estil força clar i les seves opinions desacomplexades. Era la referència que consultava si un dia gosava comprar un Bordeus classé o havia de decidir si podia obrir una certa ampolla o calia esperar més temps. El seu bloc era independent i gratuït i, per això mateix, entrava en competència directa amb els interessos econòmics de Robert Parker.

En un moment donat, en Parker el va contractar per al seu equip i The Wine-Journal va tancar. A partir d'aquell moment van passar dues coses. En primer lloc, la informació que ens donava gratuïtament en Neal Martin sobre els châteaux de Bordeus, ara s'ha de pagar. En segon lloc, en Neal Martin ha passat a ser un empleat de RP i li toca tastar i descriure el que el boss indiqui. Aquest any, doncs, al Neal Martin li han "tocat" els vins de Catalunya i ens trobem que una persona que, possiblement, no tenia cap remota idea sobre la nostra terra ni els nostres vins, s'ha convertit, en virtut de la unció de RP, en el summe pontífex que ha de separar el bon blat de les males herbes en els vins catalans...

Que consti que no dubto gens ni mica de la professionalitat ni de la capacitat sensorial d'en Martin. Estic segur que és extraordinàriament competent, però això no està en contradicció amb el que acabo d'explicar.

La llista del 2012

Doncs bé, en Martin ha vingut, ha tastat, ha escrit i ha puntuat. Llegint les seves puntuacions, podem fer-nos una idea força exacta de com són els vins que li agraden. Aquest coneixement —quin són  exactament els gustos personals del senyor Martin— no tindria cap importància, si no fos que el que digui en Martin és "paraula de RP" i marca, per bé o per mal, la valoració que els nostres vins puguin tenir en el mercat mundial.

Com en anys anteriors, la llista conté un poti-poti de collites —hi ha en un mateix sac vins del 2001 i vins del 2011, encara a mig fer— errors de diverses menes i també l'estranya inclusió d'un grapat de vins de Mallorca. Són coses que donen una imatge de manca de cura, són coses que mai no farien amb els vins d'alguna regió "de prestigi".

Les puntuacions són marcadament més baixes que les d'en Jay Miller de l'any passat. Potser el temps dels 99's i els 100's —que tant van ajudar a que se'ns situés a l'enoplaneta— ja s'han acabat.

Podem trobar casos en que un mateix vi apareix en les dues llistes —la de Miller i la de Martin— amb puntuacions ridículament diferents. Com aquestes:
  • Espectacle del Montsant 2008. Miller 98, Martin 92.
  • Clos Mogador 2008. Miller 96, Martin 93.
  • Clos Figueras 2008. Miller 94, Martin 90.
  • Torres Perpetual 2008. Miller 94, Martin 87.
Ja veieu de quines aleatorietats depèn la sort dels nostres vins!

No analitzaré a fons la llista dels 676 vins que ha puntuat en Martin. A mi em produeix un cert vertigen. No envejo gens la feina d'haver de tastar i puntuar aquests centenars de vins, en un temps limitat i a corre-cuita. Felicito els que han quedat al capdamunt i planyo tots aquells vins —molts d'ells excel·lentíssims— que s'acumulen a la part baixa de la llista.

I, si parlem de la part més baixa de la llista, no puc deixar de fer esment d'un vi que jo vaig tastat i em va arribar a emocionar i que ara ha aconseguit l'honor d'obtenir exactament la pitjor puntuació de tots els 676 vins tastats per en Neal Martin! Es tracta, ni més ni menys, del Peralada Ex Ex 6 (en vaig parlar en aquest article)!

Els negres del 2009

Vull acabar citant pel seu nom els divuit vins negres del 2009 que han obtingut més de 92 punts.
  • Al capdamunt de tot, amb 97 punts, el Clos Martinet. Honor a n'ell!
  • Tres vins amb 96 punts: L'Ermita, el Camí Pesseroles i Les Manyes. Tres vins monumentals.
  • Tres vins més amb 95 punts. Els Escurçons, L'Arbossar i Teixar
  • Amb 94 punts hi figura l'extraordinari picapoll negre d'OrtoLes Tallades de Cal Nicolau—, el Mans de Samsó de Vinyes d'en Gabriel, el Dits del Terra de Terroir al Límit i un vi que desconec: Roncavall, del celler Ripoll Sans de Gratallops. 
  • Finalment, amb 93 punts hi ha la garnatxa de Dosterras, l'Espectacle del Montsant, la Selecció Especial de Ferrer-Bobet, La Carrerada d'Orto, i dos vins de l'Empordà: la carinyena de llicorella V d'O 1.09 de Vinyes d'Olivardots i el Comabruna d'Espelt. També hi ha un altre vi de Gratallops —ja en són dos— que m'és desconegut: Finca Tobella.
Amb les dues excepcions que he esmentat, és una col·lecció de vins que aprecio immensament.  Pel que fa a totes aquestes llistes que es fan i es desfan, diria el que deia la meva àvia: tot sigui a fi de bé!

4 comentaris:

Ricard Sampere ha dit...

La veritat es que aquest any la llista m'ha deixat ben extranyat. Basicament m'he mirat a fons la del Montsant i no acabo d'entendre moltes coses.

Sempre he pensat que els tastos a corre-cuita, no poden ser massa fiables, però aquest any veig coses molt rares.

Com ja saps jo soc un pur aficionat i no tenia ni idea de com el "Jay Miller de torn", feia la selecció de quina ampolla del celler tastaria... I vaig preguntar-ho.

I em vaig quedar esmaperdut, quan em van dir que era el celler qui enviava les ampolles a tastar... I pel meu cap maliciós, van passar un munt de possibles irregularitats que tot i pensant que en general no és així, sempre hi pot haver alguna ovella negra...

Ja veus que fa temps, tot i visitar-te ho feia en slenci...

Jaume ha dit...

Hola Ricard,

Gràcies per seguir venint a visitar-me. Els teus comentaris són benvinguts!

Com pots veure, en el meu article sobre la llista d'aquest any, he evitat acarnissar-me massa amb tots els punts foscos que fàcilment podem trobar en tota aquest "muntatge" del RP. Estic d'acord amb tu que qualsevol lectura de la llista de puntuacions em porta a la perplexitat.

El resum que jo faria de tot plegat és que (a) Els vins que han tret bona nota, que ho aprofitin com a ajuda per a la seva promoció. (b) els que no han tret bona nota, que no s'hi amoïnin perquè això sembla com una tómbola, i que segueixin treballant el millor que sàpiguen.

Salut!

Jaume

alejandro guardiola ha dit...

Hola Jaume:
És una llàstima que els nostres vins depenguin del que digui una persona.
Hem de promocionar als nostres Bloggers!!!
Salut
Alex Guardiola
www.olisvinsicaves.com

Jaume ha dit...

Hola Alex!

Ja m'agrada la idea de promocionar els nostres bloggers... :-)

El que entre tots hauríem d'anar fent és que el consumidor prengui els "punts" de tal o qual prescriptor com una indicació molt relativa de la qualitat d'un vi i que entengui que el fet que un vi agradi en Parker (o m'agradi a mi) no és garantia de que li agradi a n'ell. Que doni més importància a les descripcions dels crítics que no pas al inefables punts.

És un plaer saludar-te com a lector del meu bloc!

Salut!

Jaume