Tot això segueix essent cert, però ara he volgut canviar aquesta frase per una altra que sigui més positiva i no sembli com una simple i vergonyant excusa.
Tot va venir a partir d'una portada de la publicació Papers de Vi on hi sortia la paraula "vinografia". En un article recent jo afirmava, mig en broma, que m'agradaria que a les meves tarjetes hi digués precisament això: Vinògraf. És a dir, geògraf del planeta vitivinícola.
La paraula vinografia em va dur a la paraula enografia, que té validesa gramatical i sembla que sigui la més apropiada per definir-me a mi i al que jo intento fer en aquest bloc. No sóc enòleg, no sóc sommelier, però potser sí que sóc una mica enògraf. M'interessa tant el líquid que hi ha dins de l'ampolla com tot el que hi ha al seu darrere: enografia física de les terres i els paisatges, enografia biològica dels ceps i el món vegetal, enografia ambiental. I, finalment, enografia sensorial que intenta descriure el misteriós planeta de les sensacions que el vi ens produeix.
D'ençà d'ara, doncs, aquest bloc durà a la seva capçalera la frase Apunts d'enografia de Catalunya. Però no us espereu cap meravella, seguiré essent jo mateix, amb les meves limitacions i incomprensions.
