dimecres, 25 de juliol de 2012

L'Empordà: solidaritat, amor

Com és natural, tinc esborranys d'articles que un dia acabaré i publicaré en aquest bloc. Entre ells, en tenia un sobre el celler Mas Llunes, de Garriguella, que quan el llegeixo avui, després de les grans desgràcies que el foc ha fet al nostre estimat Empordà, em produeix una sensació de desolació immensa.

Aquell article havia d'haver començat així:

"Si us enfileu una mica des de Garriguella en direcció al Puig de Sant Silvestre, per la valleta de la riera de Pontils, més amunt de la Mare de Déu del Camp, a mig camí de Vilamaniscle, la visió sobre la plana empordanesa s'anirà fent més i més ampla i les parcel·les de vinya aniran sorgint en totes direccions. Si hi aneu en un dia de tramuntana benigna, sense violència, d'aquelles que refresquen l'aire i sembla que facin créixer el diàmetre de l'horitzó, pensareu potser que aquest indret a mig camí de la carena de l'Albera posseeix un dels millors paisatges del món. Algunes de les vinyes del celler Mas Llunes es troben en aquest paratge lluminós.


"Hi ha alguna vinya que arriba als cent anys —per exemple, una vinya de carinyena que l'Antoni Roig m'ensenya amb un orgull ben natural. N'hi ha d'altres de força més joves. Vista des d'aquesta cota lleument enlairada, la plana sembla un mar de vinyes agitades pel vent. Al cel hi ha nuvolades ben fosques, que no arribaran on som perquè la tramuntana les mantindrà a ratlla.

[...]

Amb tota la meva amistat i solidaritat, una abraçada a tots els empordanesos,

Jaume Aguadé

2 comentaris:

setzevins ha dit...

Amic Jaume,

La tramuntana seguirà bufant i amb ella ens refarem i seguirem treballant la terra. Moltes gràcies per les teves paraules.Una abraçada molt forta de l'Anna i el Galo del celler setzevins d'Espolla.

Jaume ha dit...

Estimats Anna i Galo,

M'ha fet molta il·lusió llegir les vostres paraules d'esperança.

Segur que ens veurem aviat.

Una abraçada,

Jaume