dissabte, 21 de juliol de 2012

Vins d'en Vicenç, del mas Vicenç

El Coll de Cabra és el pas natural entre l'Alt Camp i la Conca de Barberà. A ponent hi ha la muntanya de Jordà i a llevant hi ha la de Cabarrà, que són dues serres que s'enfilen fins més amunt dels vuit-cents metres d'alçada sobre el mar, és a dir, entre tres-cents i quatre-cents metres més que el pla de l'Alt Camp. Si consultem el mapa geològic d'aquesta zona veurem la diferència edàfica entre els sòls dels vessants d'questes serres i els sòls de la plana. La climatologia —el coll de Cabra està obert al vent del nord— també hi és diferent.


He pujat amb en Vicenç Ferré a les seves vinyes més altes —les que són sota el turó de la Plana d'en Sarrils, en un indret que la toponímia oficial anomena els Carpis— i, allà mateix, hem tastat el seu Rombes d'Arlequí 2009. El celler és Mas Vicenç, la DO és Tarragona i l'etiqueta d'aquest vi —i dels altres d'aquest celler— proclama que el vi prové del "Nord de l'Alt Camp".

El mas Vicenç és el mas familiar d'en Vicenç Ferré i tots l'hem vist alguna vegada perquè és a tocar de l'AP-2, justament al kilòmetre 205. El que potser no és encara prou conegut és que en aquest celler on s'hi ha fet vi des de temps remots, els membres de la generació actual hi estan elaborant tota una gamma de vins de qualitat que mereixen la nostra atenció.


En Vicenç va estudiar a Falset i va completar la seva formació a Châteauneuf-du-Pape. Al llarg d'un seguit d'anys va ser l'enòleg d'un celler molt respectat del Priorat. Finalment, ha emprès el seu propi projecte, amb unes idees —enològiques i també comercials— prou sòlides. Quan ja fa una bona estona que parlem, a la terrassa del mas, amb una ampolla del seu vi blanc jove el Terrat i una del blanc de criança Dent de Lleó al nostre davant, crec que començo a entendre què em vol dir amb el seu motto "re-evolucionant la tradició". No sé si ho sabré expressar fidelment, però jo diria que el que ell vol va més enllà de que les seves ampolles tinguin un disseny atractiu —que ho és, i força. Vol posar el centre del discurs en el moment en que l'ampolla és oberta i ens produeix plaer. Al darrera d'aquesta ampolla hi ha un munt de tecnologia enològica, terrer, persones, bótes excel·lents, vinyes i varietats. Tot això hi és i qui hi estigui interessat pot informar-se'n. Però en Vicenç aposta per potenciar la interfície amb l'usuari. Sembla que en Vicenç és un bon deixeble de l'Steve Jobs...


Ara escric aquestes ratlles amb una copa de Rombes d'Arlequí 2009 al meu costat, que és un d'aquests vins que, segons la cridòria dels beocis, confon el consumidor. [Si no sabeu de què parlo, si no us entra al cap que "d'" pugui confondre ningú, podeu llegir aquest text i aquest altre.] El vi és d'ull de llebre i cabernet i la criança —es nota— s'ha fet amb gran precisió. N'hi ha prou amb acostar el nas a la vora de la copa per sentir-se atret per la força elegant de la fruita madura i melosa, gens decadent, viva i complexa. A la boca és líquid —quin adjectiu més estrany i més suggeridor alhora!— i també tridimensional, ben estructurat a l'entorn d'una matèria important. Fresc i persistent, saborós i amb tanins força dolços. Un vi amb una certa personalitat, que no sabria comparar amb cap altre, o potser sí, amb un Châteauneuf-du-Pape de Tardieu Laurent que vaig beure fa poc, pel que fa a les textures, la fluïdesa i la qualitat de la criança. És un vi que estic content d'haver conegut.

Hi ha més coses a aquest celler de les que he dit avui. Quan s'escaigui, parlaré del seu Vi del Vent o del Dent de Lleó.

7 comentaris:

victor taltavull ha dit...

Bones Jaume!!! primer de tot dir-te que segueixo fidelment el blog, em serveix per apendre i clarificar idees a l'hora direccionar el meu blog. Per altre banda, totalment d'acord sobre aquest celler; del qual en vaig escriure un fitxa de tast, ja que em va sorpendre molt positivament, el vaig tastar a cegues en ua juguesca que faig de tant en tant amb un parell d'amics.
salut!!!
http://armaridespecies.blogspot.com.es/2012/05/dignificant-la-do-tarragona.html

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola Jaume!

Una de les sorpreses que vaig tenir a la passada edició de la Fira de Vins de Tarragona van ser els vins del Mas Vicenç.
L'Arlequí, el Vi del vent (quin moscatell més fantàstic, molt ben aconseguit, és dolç i àcid, un vi sorprenent), el Terral un vi blanc que em va agradar molt (80% macabeu i 20% muscat. El Dent de Llleó un chardonnay 100% molt floral, amb molts matissos, realment deliciós. Val la pena interessar-se pels vins de la DO Tarragona s'hi troben agradables sorpreses. Salut!

Jaume ha dit...

Hola Víctor, Gràcies per llegir el meu bloc. Jo també visito el teu armari d'espècies.

Jaume i Víctor: Veig que les persones ben informades ja coneixeu les bondats dels vins de Mas Vicenç. Jo no els vaig descobrir fins ara fa unes poques setmanes. En qualsevol cas, val la pena que els que tenim una certa veu a la xarxa parlem d'aquests vins perquè així vagin sent més coneguts i apreciats. La feina que fan s'ho val!

Salut!

Jaume

Juan Massana ha dit...

Hola Jaume,

Aquest es un celler que fa temps que vull visitar, havent tastat els seus vins un parell de cops a fires. Ara ho tinc mes cru...gracies per confirmar el que ja m'havia semblat!

A veure si ens veiem per Sant Cugat.

Salut

Joan

Jaume ha dit...

Hola Joan,

Sí que et trobem a faltar als nostres tastos mensuals!

D'altra banda, tu també tens ara moltes possibilitats interessants per anar coneixent i tastant, oi??

Jaume

Juan Massana ha dit...

Doncs si, he anat a Alsacia (naturalment), Borgonya i la zona alemanya de Baden, a mes de Suissa mateix. Si voleu fer un recorregut, m'ho dieu, senyor "enograf" ( m'ha agradat el mot!).

Salut i bons vins!

Joan

Jaume ha dit...

Hola Joan,

Ja m'agradaria fer un tomb per aquests llocs que dius! De moment, em tocarà quedar-me a l'Empordà, que tampoc no està malament.

Bon estiu!

Jaume