divendres, 13 de juliol de 2012

La més petita

La DO Alella és tan petita que tots els cellers junts poden exposar els seus productes en una sala de dimensions modestes. És tan petita que hi ha municipis a Catalunya —per exemple, Porrera— que tenen el doble de cellers que tota la DO Alella. La seva petitesa minva la seva capacitat de promoció i, de fet, hi ha moments que sembla que el nostre país hagi oblidat aquests vins que —en una època passada— havíem arribat a tenir completament integrats en la vida quotidiana. La tenim tan a prop que no la veiem.


Però tot té sempre dues cares: Les AOC franceses ens demostren que, en aquests casos, la mida no importa, o no hauria d'importar. És més, ser petit pot comportar un valor afegit que suggereixi exclusivitat i singularitat, si al darrera hi ha uns fonaments que donin suport a aquests conceptes. Alella pot tenir un munt de reptes i limitacions, però hi ha cellers i persones que tenen arguments per fer-hi front. Arguments com les propostes d'enoturisme d'Alta Alella o la publicació Papers de Vi, arguments que vénen de la terra —el sauló— i dels ceps —la pansa blanca, la garnatxa blanca—,  i l'argument fonamental, que és el que es troba a l'interior de les ampolles de la DO Alella.


Un dilluns a la tarda, a l'espai Can Manyé, la publicació Papers de Vi va organitzar un tast on hi van ser presents tots els cellers de la DO Alella. Quin bon moment per acabar de conèixer el que s'està fent ara a les vinyes i els cellers d'Alella! Quin bon moment per conèixer la "vinografia" de la DO Alella!
[M'agrada molt aquest neologisme que surt a la portada d'un número de Papers de Vi: vinografia. Quina troballa! (Montse: et sap greu que l'usi en el meu bloc?) Ja sé que recorda massa el nom d'un bloc de vins ben conegut, però tant se val. Diu i suggereix coses que no sé expressar amb cap altra paraula. I també trobo meravellosa la paraula "vinògraf", que és com un geògraf de les vinyes, dels cellers i dels vins... M'agrada més que no pas "enòfil", que sembla el nom d'una malaltia venèria; o "enoturista", que lliga amb "turista", mot certament despectiu... Potser el posaré a les meves targetes: Jaume Aguadé, vinògraf!]
Hi havia un munt de bons vins per tastar i gaudir-ne. La pansa blanca era protagonista de ple dret. Vaig sentir algú que la menystenia una mica acusant-la de ser "molt neutra". I tant que ho és! Però ho és en el millor sentit de la paraula, en el sentit que, quan assoleix la seva perfecció, dóna vins purs, de gran seriositat i forta tensió, vins que cal tastar amb atenció i ens recompensen amb virtuts no aparents. Dir que la pansa blanca —el xarel·lo— dóna vins neutres és com dir que la sardana —ben ballada— és una dansa sonsa.

Sense desmerèixer la resta de vins, en destacaré quatre que crec que són remarcables.
  • Bouquet d'A 2011 blanc de criança del jove celler Bouquet d'Alella. Pansa blanca i un 20% de garnatxa blanca, fermentades en fusta i criades en bóta nova durant uns tres mesos. Va ser el meu preferit. Al nas la criança justa li ha aportat més matisos, més complexitat i sí que hi ha un indici de la fusta, però hi és en un perfecte equilibri amb les notes de la fruita. És força pur (allò que deia quan parlava de "neutre"), és elegant. I a la boca t'omple amb una sensació de volum que no cansa, perquè és fresc i té aquell puntet d'untuositat que el fa més saborós encara. Hi vaig trobar una persistència preciosa: el seu sabor encara hi era quan el vi feia una estona que havia marxat.
  • Pansa Blanca 2011 de Can Roda. Aquest celler de Martorelles és tan bonic, i la gent que du aquest projecte estan tan engrescats, que quan els vaig visitar l'any passat vaig pensar que m'agradaria que els seus vins m'agradessin. Em van agradar, però no vaig arribar a parlar-ne en aquest bloc. Avui tampoc no faré cap descripció completa d'aquest celler que hi ha a l'altra banda de la carena, però sí que vull anotar les virtuts d'aquest vi característic, atractiu i fresc, que ens mostra l'autenticitat de la pansa blanca. 
  • Galàctica 2009 és un vi poc conegut de Marquès d'Alella que em va cridar fortament l'atenció. Està fet també amb pansa blanca i està criat en dipòsits de ciment de forma d'ou. El cas és que el resultat és esplèndid i fins una mica intrigant. Tanmateix, aquest vi —com els dos anteriors— té la tensió i la puresa que calen i cap estirabot no trenca el seu caràcter seriós i elegant. La sensació a la boca és impressionant, gràvida, persistent, sòlida, afinada. 
  • Marfil Molt Dolç, d'Alella Vinícola, una delícia suprema. Pansa blanca pansida criada en solera. Un vi de gran complexitat sàpida que no intentaré descriure: tasteu-lo! Quan ho hagueu fet, potser entendreu millor les paraules —cíniques, duríssimes, però encertades— d'en Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo: "...els catalans som tan cosmopolites que abans ens prenem un icewine del Niàgara [...] que un excel·lent vi dolç d'Alella." Fem entre tots que això canviï (que no vol pas dir que deixem de banda l'icewine del Niàgara!).

4 comentaris:

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola jaume!

M'hagués agradat anar al tast que van fer a can Manyé, tot i que, només per qüestions geogràfiques, conegui força els vins d'Alella. I et dic això per complementar la frase que dius al final del teu article. Jo també vaig estar molt de temps sense tastar els vins d'Alella "els tenim aquí al costat, ja els tastarem un altre dia...", però quan vaig anar a tastets o a visitar els cellers veus que hi ha vins força interessants i prou dignes per poder valorar, i potser aquest és un dels problemes que té la D.O. Alella, que potser no s'acaben de creure que tenen un molt bon producte. Un exemple seria el del vi Vallmora d'Alella Vinícola, un vi de garnatxa negre que 2 anys seguits ha obtingut la Medalla d'Or al Concurs de Brusel.les i la feina que té per vendre'l.
Jo sóc dels que creu que l'arribada de nous cellers com Bouquet d'Alella, Can Roda, els vins del Celler Altrabanda, els nous vins d'en Quim Batlle, els dolços de Marfil i Alta Alella han revifat i molt la D.O. i que es mereixen que tots els entesos i aficionats hi estiguem atents i els hi donem una bona ullada, de ben segur que trobarem agradables sorpreses.
Com a novetats el Celler Bouquet d'Alella ha tret un vi negre de sirah (no sé si el vareu tastar) i en Quim Batlle vol treure un Vi escumós de Picapoll, potser per Nadal, també els de Can Roda han tret un vi de Pansa Blanca que es diu Sauló amb una mica de bota. En definitiva que els cellers es mouen i es mereixen el nostre interès.
Salut, sr. vinògraf!

Montse Serra ha dit...

Benvolgut Jaume,
Gràcies pel comentari sobre el tast dels vins d'Alella. Serà un honor per a nosaltres, l'equip que fem 'Papers de Vi', que utilitzis la paraula 'Vinografia' en els teus apunts del bloc. Una abraçada, senyor 'vinògraf'!

Jaume ha dit...

Hola Jaume de Premià,

És molt encertat tot el que comentes. Jo mateix sóc també culpable d'haver oblidat força els vins d'Alella durant uns anys. En part, pels motius que dius i també en part per motius personals, perquè jo havia passat molt de temps, quan era petit, a una masia d'Alella que era de la meva família. Quan em vaig fer gran i la masia es va haver de vendre, em feia molta recança tornar a Alella. En tot cas, a Alella va ser on vaig passar dies i dies corrent per les vinyes, "ajudant" a collir raïm, mirant com el vi es feia, al celler de casa...

Com que jo era prim i escardalenc, deien que "no em feia prou" i, per coregir-ho, cada matí, amb l'esmorzar, em donaven un ou cru i una copeta de "generoso seco" de la cooperativa. Passat els anys,... ja veus on sóc.

Sí que vaig tastar el sirà 2010 de Bouquet d'Alella. Va ser l'únic negre que vaig tastar i el vaig trobar excel·lent. Al nas és una preciositat de fruita madura i saborosa i a la boca és net, fluid, lineal, fi i saborós. Lleuger, però molt agradable.

Jaume

Jaume ha dit...

Hola Montse,

Gràcies a tu per la part que et correspongui de l'organització d'aquella festa tan interessant! I, és clar, gràcies per convidar-m'hi!

Una abraçada i a reveure!

Jaume ("vinògraf")