diumenge, 11 de novembre de 2012

Campions per punts

S'acaba el campionat de lliga de futbol, però abans de proclamar els campions definitius, s'aplica a cada equip uns coeficients que tenen en compte:
  • El percentatge de jugadors autòctons.
  • El pressupost del club.
  • El disseny de la samarreta.
Aleshores, combinant aquests elements, convenientment ponderats, s'arriba a la classificació final.

No, la lliga de futbol no funciona així, però aquesta simulació sí que reflecteix prou bé el modus operandi de la Guia de Vins de Catalunya. Res a objectar. Entre altres coses, res a objectar perquè els autor de la Guia expliquen clarament i sense embuts què és el que fan.

M'ha vingut al cap aquesta comparació futbolística perquè fa pocs dies vàrem tenir l'oportunitat de tastar els millors vins —vol dir els vins amb la puntuació més alta, després d'aplicar els barems— de la nova edició de la Guia.  Va ser una ocasió esplèndida per gaudir d'uns vins meravellosos, d'uns vins que fan il·lusionar. Res m'agrada més que veure, any rere any, com cada cop em costa més seguir el ritme dels vins de Catalunya —malgrat que hi esmerci, cada vegada, més temps i més esforç.

Vins excelsos i persones compromeses amb la seva feina. Malauradament, l'espai que es va triar aquest any no ajudava gens ni mica a que aquests vins poguessin expressar-se en tota la seva plenitud. Empentes i sensació de claustrofòbia i anxovament;  música "disco" fortíssima i llums de les que quan jo era jove en deien "psicodèliques"; escopidors escassos i oiosos; ampolles calentes... Calia una gran capacitat d'abstracció per poder tastar mínimament bé alguna cosa. Reunir tots aquests vins magnífics té un immens valor. Fer-ho en condicions dignes hauria convertit la festa en un esdeveniment memorable.


Hi havia tanta excel·lència en aquella cova anomenada Otto Zutz que no puc pas fer ni un retrat aproximat del que vaig tastar. Però sí que vull deixar constància de mitja dotzena de vins que em vam impressionar i de vins dels que he pres nota de cara a poder, un dia, conèixer-los més a fons.
  • Tres vins negres gegantins. D'una banda, el Vd'O 2.09 de Vinyes d'Olivardots. És la collita 2009 d'una vinya molt vella de carinyena sobre terreny de sauló que hi ha a tocar d'aquest celler de Capmany. D'aquesta vinya i d'aquest vi en vaig parlar aquí, amb motiu de la collita 2008. Una joia amb un segell aromàtic que a mi em diu "Olivardots". El Ferrer Bobet Selecció Especial 2009 també em va semblar d'una estatura immensa: un altre vi per reivindicar les nostres vinyes velles de carinyena —i l'art dels nostres enòlegs. Finalment, el Tros Negre 2010 de l'Alfredo Arribas em va esgarrifar per la seva perfecció i complexitat. Aquí parlem de garnatxa, però d'una garnatxa transformada en un líquid eteri, singular i difícil de contextualitzar, que incita a la reflexió.
  • Dos blancs imponents, ambdós de garnatxa blanca: El Tros Blanc 2010 de Portal del Priorat i el sorprenent Brisat 2011 d'Orto Vins. Cadascun d'ells requeriria —si els vull fer un mínim de justícia— un llarg article en aquest bloc que, si puc, escriuré.
  • Una col·lecció de vins blancs excel·lents i molt atractius, alguns dels quals no coneixia. Per exemple, el picapoll criat en acàcia Pd'A 2011 de Solergibert; el Tern 2011 d'un celler relativament nou de Batea; el Xarel·lo Macerat 2011 de Coma Romà; el macabeu de Sàtirs 2011 d'Arché Pagès; el Quintà Blanc 2011 de Bàrbara Forés; el Bouquet d'Alella 2011...
  • La bona notícia de la incorporació de la Cooperativa d'Ulldemolins en una nova etapa de qualitat de la que Les Pedrenyeres negre 2009 n'és un bon exemple.
  • ...I tantes altres coses delectables!
És ben lamentable que hi hagi alguns cellers catalans que encara s'aferrin a la postura absurda de no voler participar a la Guia de Vins de Catalunya.

2 comentaris:

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola Jaume!

Va ser un plaer tornar-te a saludar l'altre dia a l'Otto Zutz. Crec que els organitzadors tenen un gran mèrit de reunir aquesta quantitat de grans vins i caves i això crec que no admet cap dubte. Al dia següent vaig enviar un correu a n'en Jordi Alcover, per agrair-li les invitacions i fer-li una mica de comentari de l'acte, en el qual també li criticava una mica el lloc escollit i fins tot la llum i el soroll i ell en la seva resposta em feia entendre que era una festa i que sobretot era molt important que el jovent entrés en el món del vi i que si no es feia una mica amé el jovent n'era reticent a anar-hi. Vist des d'aquesta posició també té la seva part de raó, encara que potser s'hagués pogut trobar un punt intermig. La veritat es que estava molt ple i que, segons en Jordi, els assistents no professionals eren molt més joves que els professionals.

Anem pels vins que es el que interessa. La veritat és que la llista que fas pel que fa als blancs, sembla la meva. El primer vi que vaig tastar va ser el blanc Picapoll d'Acàcia de Solergibert, em va agradar el blanc Finca la Personal d'Edetària, el Tros blanc d'Alfredo Arribas, el Quintà Blanc, m'agrada que a la llista tinguis Xarel.lo Coma Româ, molt bo, també el QX de Mas Candi, aquesta vegada em va sorprendre, la teva suggerència del brisat d'Orto realment sorprenent, el Tern de Batea, que vaig conèixer a la Fira de la Terra Alta que van fer a Pla de Palau, els amics del Maresme Bouquet d'Alella, aquest any més ben puntuat el barrica.
Fins i tot Les Pedrenyeres Blanc, una altra sorpresa, i la

Pel que fa als negres, em va agradar l'Hisenda Miret de Parés Baltà, una carinyena 100% del Montsant, Miloca, el Ferrer Bobet, el Tros negre, el Mans de Samsó, guanyador l'any passat, La Señora Carmen, la garnatxa de Vins del Tros de Vilalba dels Arcs, més ben puntuat aquest any junt amb en Ferrer Bobet.

I els caves, que hem de dir dels caves, hi eren gairebé tots els de Recaredo, Gramona amb el Celler Batlle, Mestres, Mas Bertran amb els Argila, d'en Parés Balta un que no havia provat Rosa Cusiné, els sumoi de Rodonyà...

Quin país que tenim, ens ho hem de creure, coi! Va ser un autèntic festival.

Salut i fins un altre.

Jaume ha dit...

Hola Jaume (de Premià de Dalt),

Vaig estar content de saludar-te l'altre dia. Feia dies que no coincidíem enlloc. M'agrada que tornis a publicar comentaris al meu bloc!

En Jordi i la Sílvia saben com respecto la seva feina, però això no vol pas dir que m'hagi de callar les coses que trobo que no m'agraden. Que ho van dissenyar per agradar els més joves? Potser sí, però ja saps que diuen que no es pot servir Déu i el diable i, per això mateix, és lògic que hi hagi persones com nosaltres que ens vam sentir incòmodes en aquell ambient que no ens ajudava gens a gaudir dels (grans) vins que hi havia. Si els més joves poden apreciar el vi amb tot aquell soroll i aquelles angúnies... doncs sort que tenen.

Sobre els vins. A l'hora d'escriure he hagut de triar-ne alguns, potser els que més em van marcar. En podia haver haver afegit un grapat més a la llista, i potser no m'hauria allunyat gaire dels que tu comentes.

També hi ha vins que no vaig poder tastar. No m'hi vaig poder passar tota la tarda, ni tampoc vaig anar-hi amb la intenció de "tastar-ho tot". Per exemple, quan ja havia marxat vaig saber que el "Señora Carmen" havia obtingut la màxima puntuació, i jo no l'havia tastat. Tan se val! Ja hi haurà temps d'anar-los coneixent.

També veig que el blanc d'Edetària va ser el "campió" dels blancs. A mi em va semblar un vi molt bo, però no pas extraordinari. Els dos de L'Heravi sí que em van semblar magnífics. I els de Mas Sinen!! No vaig tastar l'Hisenda Miret (hi ha alguna anyada que no m'ha convençut).

Fa il·lusió veure quines coses es fan aquí!

Salut!

Jaume