dimecres, 26 de desembre de 2012

Triangulacions

Si voleu fer un bonic exercici de contraposició entre la força de la vinya i la força de l'enòleg, us en proposo un que és, al mateix temps, senzill de fer i absolutament deliciós. Imagineu una vinya i dos enòlegs que fan cadascú el seu vi a partir dels raïms d'aquesta mateixa vinya. Imagineu que els dos vins que resulten són ambdós magnífics. Aquesta situació es dóna aquí mateix, a tocar de Manresa. Els vins es diuen Singular i Blunt. El primer el fa en Gerard Escudé i en vaig parlar en un article d'aquest bloc. El segon el fa en Joan Soler. Tots dos surten de la mateixa vinya del Celler el Molí.

Malauradament, no he pogut fer el tast simultani d'aquests dos vins, però l'altre dia vaig obrir una ampolla d'Aire de Blunt 2006 i és un vi que per ell mateix ja té una presència i unes virtuts prou sòlides com per que en faci esment en aquesta pàgina. És un vi d'aromes potents i confitades, de denses llàgrimes, un vi que manifesta maduresa i tipicitat varietal. A la boca hi entra amb notes dolces, madures i voluminoses i a mig camí mostra molt de caràcter —una forta tensió— per donar pas a unes sensacions una mica assecants, completament correctes. Hi ha un bon equilibri entre tot un munt de variables com són la fruita, la maduresa, l'acidesa, el tremp i la virtut de la fusta.

* * * *
 Per Nadal érem dotze a taula. És un bon moment per a les ampolles màgnum —per molts motius, ja n'he parlat algun cop. I és també un bon moment per unes ampolles que sàpiguen donar-nos plaer i, al mateix temps, sàpiguen quedar en un segon pla, sense interferir en l'ambient de bullícia d'aquests àpats. Un  vins que, de cap manera, exigeixin un tast introspectiu i pausat.


Dels màgnums que he tingut a la taula d'aquest Nadal, vull esmentar-ne un que em va plaure força. És el Brut 21 d'Albet i Noya (sense anyada), que és un cava de chardonnay i parellada. Em va agradar l'aroma, neta i lleument cremosa, sense perdre la frescor, i em va agradar a la boca perquè era viu i àgil, ben arrodonit i amb un puntet sedós que el feia bo de beure, mentre la conversa fluïa d'un tema a l'altre, anàvem tastant els entrants saborosos que la Núria ens havia preparat i esperàvem l'escudella i la carn d'olla.

* * * *
Hi ha vegades que em ve molt de gust tastar un vi com El Templari de Bàrbara Forés. Vi vermell, lluent, exquisit, subtil, amb fruitetes i un acurat toc de fusta. Aquests dies he obert un parell d'ampolles de la collita 2010 —ja sabeu que aquest vi es fa amb garnatxa i amb una varietat autòctona anomenada morenillo— i he tornat a gaudir d'aquella sensació fresca de fruites primerenques que persisteix a la boca. No és un vi ni prim ni fluix —de cap manera!— però sí que dóna una sensació poc gràvida, mesurada i fluïda. Ja sé que estic comparant peres amb pomes, però no puc evitar, mentre bec aquest vi de la Terra Alta, pensar en algunes sensacions que he experimentat amb alguna ampolla de Morgon.


2 comentaris:

Lo Jaume ha dit...

En primer lloc, Bon Nadal i un proper 2013 plè de bons vins i bons auguris.
Com sempre, quan escrius un apunt, toques algun punt sensible, i amb el d'avui has tocat un tema que a mí em té particularment amoinat. M'amoina que en aquest pais nostre tothom parla de "terroir",(alguns fins hi tot gosen traduir-ho com terrer o terruño), però amb el començament del teu apunt, i amb la matització sobre l'aspecte humà de l'elaboració del vi, tanques el cercle. Terroir és el clima, el sòl, les plantes, la gent i la cultura d'aquesta gent. això fa que una mateixa vinya es pugui expressar de maneres diferents, depenent de la pluviometria, el calor, la poda, com es llaura, si s'espampola més o meny, etc..
Felicitats per l'apunt, i ja en parlarem amb més calma.

Jaume Aguadé ha dit...

Bon Nadal, Jaume!

Sí que m'agradarà parlar-ne amb tu un dia! Perquè tu coneixes el tema de primera ma. L'exercici de tastar dos vins del mateix viticultor i enòleg però de vinyes diferents l'hem fet diverses vegades. No oblidaré fàcilment quan vaig tenir al meu davant una copa de Beau Monts i una de Combe Brulée, totes dues de Clavelier i adonar-me de fins a quin punt poden ser diferents. La situació contraria no és tan habitual. I és molt interessant!!

Fins aviat!

Jaume