dimecres, 16 de gener de 2013

Addictius

Hi ha vins dels que m'és força difícil escriure'n cap nota de tast, perquè quan els tinc a taula les copes es van omplint sovint i quan vull adonar-me'n l'ampolla ja és buida. Són vins que m'agraden tant, i em resulten tan plaents, que de seguida en compro una segona ampolla —i fins una tercera, jo que sóc tan tastaolletes! Són hedonistes i inciten a l'optimisme. S'adiuen amb qualsevol menjar i conviden a fer gresca. Són addictius i són molt bons.

Vull parlar avui d'alguns d'aquests vins. Per exemple, el Blau 2010, que du un 50% de carinyena i la resta és garnatxa i sirà a parts iguals. Quin "tros de vi"! D'aroma poderosa, especiada, agradable i fresca, omple la boca amb volum, amb molt de sabor i amb un bonic puntet cremós. Dic tot això "de memòria": no tinc pas la copa al meu costat —com faig sempre que puc— perquè després de sopar l'ampolla ha quedat buida. Però tinc el vi ben present, i era saborós i franc, amb una potència ben equilibrada i amb un gust que perdura estona i estona a la boca. Vi de plaer —addictiu— però no pas trivial ni simple. Vi que "passa bé" però que ens aporta densitat —densitat de matèria i també densitat de sensacions— i es fixa en el record. Era el vi que encara no coneixia de la trilogia que la Núria López crea al Molar. Els altres dos són el Can Blau i el Mas de Can Blau, dels que ja he parlat en alguna ocasió.


L'altre vi que vull anotar aquí és força diferent, però comparteix amb el Blau les sensacions agradables i directes que comentava més amunt. És un merlot jove que elaboren en Josep Solergibert i la Teresa Serra a Artés, al Pla de Bages. Du el nom de Toc 2011 i conté un 80% de merlot i un 5% de cabernet i la resta és cabernet de la collita 2010 que s'ha criat 10 mesos en bótes de roure francès.Té un color net i lluent i l'aroma és senzilla i directa, fruitada i llaminera, embolcallant —exemplar. Potser és aquest 10% de cupatge amb vi de criança, o qualsevol altra cosa, però hi trobo més profunditat que en altres vins joves. És un vi que em podria retornar la fe en el merlot català, perquè a la boca és net i fresc, immensament bevible, amb fruita i acidesa modèliques. Un vi per beure i gaudir-ne sense mesura —amb addicció.


En Josep Solergibert parla del seu Toc amb modèstia, diu que és un "petit vi", fet a mida per a la restauració. I és clar que no s'ha de comparar amb els grans vins de Solerbibert —dels quals en vull parlar, a pleret i de manera detallada en un article proper. Però és bo que tinguem vins com aquest!

5 comentaris:

Josep M Galimany (o Gali) ha dit...

Finalment va arribar el dia de tastar el famossísim Can Blau amb una bona cassola de tros :-)

T'haig de dir Jaume que no ha complert ni de bon tros les espectatives que tenia dipositades en aquest vi. Molt bona elaboració, molt equilibrat en el seu conjunt, però no hi ha més... altres vins podrien ocupar el seu lloc en la llista de WineSpectator.

Em pregunto quins criteris segueixen aquestes llistes per realment puntuar i elevar al cel alguns vins i d'altres portar-los al més profund dels inferns.

En fi, seguirem disfrutant i compartin vins. Una forta abraçada ...

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Gali,

Dius que no va complir les expectatives. Segurament tens raó, perquè l'"etiqueta" de millor vi de les espanyes potser li va una mica gran.

Per cert, parles del "Blau" o del "Can Blau"?

Una abraçada,

Jaume

Josep M Galimany (o Gali) ha dit...

Bones Jaume...

Jo vaig tastar "Can Blau". Ni molt menys és una crítica cap aquest vi. La seva relació qualitat preu és notable. Però d'aquí a portar-lo fins a "l'olimp" dels vins... ni va un bon tros.

En fi, en seguirem gaudint sense més.

Una forta abraçada ;-)

viníssim ha dit...

M'has fet venir moltes ganes de tastar-los tots dos. Del Toc no en tenia notícia. Ara em toca trobar-los.
Salut,

Jaume Aguadé ha dit...

Hola Nani,

El Blau és fàcil de trobar. El Toc no sé on el deuen tenir, perquè Solergibert té una distribució molt limitada. A veure si t'agraden.

Salut!

Jaume