dimarts, 22 de gener de 2013

Ordenacions: Tants caps, tants barrets

Imagineu que us presenten uns quants vins i esperen que sigueu capaços d'ordenar-los segons la seva qualitat. Potser aquesta responsabilitat us causarà neguit? Tindreu basarda d'equivocar-vos? De fer el ridícul?

Imagineu que els vins que us demanen que valoreu són aquests:
  • Destrankis 2009
  • L'Argatà 2008
  • Furvus 2008
  • Marfil Molt Dolç 2003
  • Clos Maria 2007
Quin és el millor?


La solució d'aquest repte és ben senzilla: ordeneu-los com us sembli. Tant se val! Si, per exemple, els heu ordenat de la manera com els he escrit aquí dalt —on el "millor" és el Destrankis i el "pitjor" és el Clos Maria— haureu coincidit amb els tastadors de la Guia de Vins de Catalunya. Ja aneu sobre segur! Si, en canvi, els ordeneu completament al revés:
  • Clos Maria 2007
  • Marfil Molt Dolç 2003
  • Furvus 2008
  • L'Argatà 2008
  • Destrankis 2009
...també aneu bé: haureu coincidit amb els tastadors de la Guia Peñín que, curiosament, puntuen aquests mateixos vins en l'ordre exactament invers al de la Guia de Vins de Catalunya: El Destrankis rep 90 punts, L'Argatà en rep 91 i així successivament fins el Clos Maria que és, per a la gent d'en Peñín, el millor dels sis i rep una puntuació de 94 punts.

Passem a la següent prova: Si us trobeu en el dilema d'haver d'escollir entre el Ramon Roqueta Ull de Llebre 2010 i el Vall Llach 2009, quin heu de triar si voleu encertar-la? Dubteu? Bé, consulteu les guies! La guia Peñín us dirà que tant se val un com l'altre: ex aequo! 86 punts a cadascun(*). En canvi, la guia Proensa us dirà que el Vall Llach 2009 és un vi immens que està a punt de tocar la perfecció: 98 punts sobre 100! Oi que és sorprenent?

Ara bé, aquesta mateixa guia Proensa us farà dubtar entre un Celler Batlle 2001 i un Borsao 3 Picos 2009 perquè, com que per aquesta guia tots dos es situen als 89 punts, no sabreu quin heu de preferir.

I si us pregunten: Què us sembla Les Eres 2004? Aquí ho teniu més difícil, perquè si us refieu de l'autoritat d'en Parker, que puntua aquest vi amb els mateixos 94 punts del Le Méal 2001 de Chapoutier, l'haureu de lloar llargament. Però si més aviat sou seguidors de la guia verda d'en Peñín, que puntua Les Eres 2004 amb els mateixos 88 punts que l'Ipsis 2010, aleshores potser hauríeu d'arrufar una mica el nas i aixecar les celles en senyal de displicència.

Ja ho veieu: Tants caps, tants barrets. Només cadascú pot ser jutge de les seves pròpies sensacions. I això potser ja és dir massa! En paraules d'en Raimon:
"No has de fer cas — de cap consell — d'aquest tampoc!"
[(*)PS: Això dels 86 punts d'en Peñín al Vall Llach 2009 és el que en diuen "un cas com un cabàs"!]

5 comentaris:

Josep M Galimany (o Gali) ha dit...

Jejejejeje... una entrada fantàstica i quanta raó que tens. Val més tastar tastar i tastar i deixar-nos estar d'aquests "gurus"... i les bodegues també farien bé de passar-ne una mica.

Lo més important... seguir omplint les nostres copes i si pot ser amb vins de casa ;-)

viníssim ha dit...

Molt divertit i didàctic Jaume. Sort que mai se m'ocorrerà fer cap guia, encara seria més contradictori del que ja soc.

Salut,

*Et passo el link del "mourvedre" que et comentava ahir.
http://www.domaineleonbarral.com/

Jaume Aguadé ha dit...

La contradicció pot ser la mare de les millors idees. Que un matemàtic digui això pot semblar molt fort, però ja en parlarem un dia.

...I si pot ser amb una ampolla de mans de samsó, com ahir al vespre, encara millor!

Salut!

Jaume

Nico Asensio ha dit...

Trobat per aquelles coses de google, ben trobat per cert, i he de dir que és magnífic. I com diuen en un comentari anterior, molt didàctic.

Jaume Aguadé ha dit...

Hola Nico,

Encara que hagi estat per atzar o per obra i gràcia del Gran Oracle Google, benvingut al meu blog! Espero seguir tenint-te com a lector.

Salut!

Jaume