diumenge, 24 de febrer de 2013

Matacans

El topònim Matacans és antiquíssim. En un document de l'any 889, quan el rei Odó concedeix la vall d'Artés al bisbe Godmar, es parla de la "villam Matacanis". Les diverses investigacions arqueològiques que s'han fet en aquest jaciment del Pla de Bages constaten una ocupació —ibèrica, romana i medieval— des del segle III a.C. fins el segle XVI. El jaciment es troba al Pla de Can Vila, a migdia de la vila d'Artés.


Per a un enògraf, la importància de Matacans —més enllà de la història i l'arqueologia— rau en que en aquest indret ancestral hi ha una vinya del celler Solergibert d'Artès i que d'aquesta vinya en surt un vi remarcable. Avui n'he obert una ampolla —tinc la copa al meu costat— i crec que és escaient que en parli en aquest blog. Em refereixo al Solergibert de Matacans 2011, que és un cupatge dels dos cabernets, criat dotze mesos en bona fusta, fet amb els millors raïms de la vinya de Matacans.

Quan he obert l'ampolla i, amb ànsia, he tastat el vi, he arrufat el nas, perquè s'allunyava força dels bons records que jo en tenia: Li calia aire. L'he decantat i he esperat una bona estona, durant la qual el vi ha fet un canvi espectacular.
Ara hi ha força i fruita, sobre un lleu fons de fustes que encara poden integrar-se millor —és tot just un 2011! El glop és voluptuós i combina sedositat i tremp. S'allargassa, és amorosit i consistent, ple de fruita madura i desposseït d'arestes, amb dolçor i fermesa, molt plaent en allò que en diuen el mid-palate. És jove, vivaç i saborós. Genera volums amplis sense cap indici de pesantor. És boníssim! Reivindicaria —si calgués— el vi de cabernet.

I si us agraden els contrastos i les antinòmies, si creieu que us podeu sostreure als prejudicis i les modes, tasteu el Conxita Serra 2002 del mateix celler Solergibert. És un merlot que es va criar dos anys complets en roure americà i que ens retorna a certs vins clàssics, plens de notes terciàries, gens decadents. És tot un altre món, un món de fustes aromàtiques ben esmorteïdes i complexos records de bosc; ric i estructurat, amb tabac i fruites en compota —sense ser dolces. Fluid, arrodonit, sedós i amb  força, com un Saint-Émilion classé.

De vins com aquest Conxita Serra se n'està perdent la mena perquè els esnobs els menyspreen. Si voleu ser un bon esnob us recomano que eviteu aquest vi: És un merlot —varietat no-nostrada i, per això, "per-ver-sa"—, de la collita 2002 —que tothom sap que va ser un any "do-len-tís-sim"—, criat en roure americà —mentre tothom sap que "el bo" és el francès—, amb 24 mesos de bóta —no és mitja-criança, sinó que és doble-criança—, d'un celler modest i gens mediàtic d'una DO modesta i poc mediàtica,...

4 comentaris:

Jaume Balaguer Vicent ha dit...

Hola Jaume,
T'he de dir que desconec aquests vins, i he d'admetre que el Pla de Bages és per a mi una de les DO's catalanes que menys conec.
Això ho haure d'arrenjar.
Salut!!!
Lo Jaume

Jaume Aguadé ha dit...

Hola (lo) Jaume,

Fins no fa gaire, jo tampoc coneixia bé els vins de Solergibert. M'hi vaig interessar quan vaig conèixer el seu picapoll criat en acàcia, que és realment molt bo. Vaig anar al celler a comprar-ne una ampolla i en Josep em va fer tastar el Matacans. Vaig tenir una sorpresa ben agradable.

Salut!

Jaume

Escola d'Enologia Jaume Ciurana ha dit...

Jaume, com segueixis recomanant coses tant out , t'haurem de desqualificar:-)
Per cert, on podré trobar un Conxita Serra gran selecció per aquí baix?
Salut: Gerard

Jaume Aguadé ha dit...

Hola Gerard,

No cal que em desqualifiquis.... ja em desqualifico jo mateix :-)

Em sembla que Solergibert té una distribució força limitada, força local.

Jaume