dijous, 13 de juny de 2013

El vi de la Mola de Colldejou

La Torre de Fontaubella es troba a trenta kilòmetres de Reus. Així ho proclama una monjoia antiga que hi ha a l'entrada del poble, venint de Pradell de la Teixeta. La Torre és un municipi petit, en superfície i en habitants. L'indret dóna una sensació de vall closa, d'espai recollit, on la presència de la Mola de Colldejou es fa notar amb força. Hi ha una sensació de pau i de silenci que em fa evocar el Priorat de primers dels anys setanta, quan m'hi vaig acostar per primera vegada, amb el parsimoniós tren que anava fins a Móra.


La monjoia que dic es troba arran d'una vinya petita, d'exactament una hectàrea, de garnatxa jove. A la Torre pràcticament no hi ha cap més vinya, si exceptuem una petita vinya vella que hi a al peu de la Mola, entre la canal Fosca i la canal del Mig. Fa molts anys, el municipi tenia una gran quantitat de petites destil·leries que utilitzaven el ferrocarril per exportar el seu producte. Ara ja no s'hi fa vi, però la vinya de garnatxa de la monjoia sí que dóna lloc a un vi força interessant que no havia tastat mai i que ha estat el motiu que m'ha dut fins aquest lloc allunyat de les diverses «rutes del vi», en un dia immensament lluminós de primers de juny.


Em reben en Josep i l'Olga, a Ca la Mònica i, amb una copa d'Orígens 2011 al davant, comencem a parlar de la seva vinya i el seu vi. Jo anava sobre segur, perquè en Nani —que no se li escapa res i té un nas molt fi— ja havia parlat d'aquest vi en el seu bloc Viníssim. El nom oficial del celler és Mont Prior i a les etiquetes hi ha un bonic drac modernista. La primera collita va ser la de l'any 2009 i la vinificació es fa al celler Ronadelles, de Cornudella, sota la direcció enològica de l'eixerida Eva Prim —de qui ja vaig parlar, fa molt de temps, en un article en aquest blog (que, ves per on, és el segon article més «clicat» de tota la història del blog). En surten unes mil cinc-centes ampolles de vi, fet amb la garnatxa jove de la Torre i un quinze per cent de carinyena del celler Ronadelles, criat en bótes de tercer o quart vi. Vam estar tastant el 2011 perquè el 2010 —que és el preferit d'en Josep— ja està exhaurit. Es veu que la vall de la Torre, a uns quatre-cents metres d'alçada té, per influència de la Mola, un clima més fresc que, per exemple, el de Falset, i això es nota en el vi d'aquesta petita vinya.

Explicat així, sembla un projecte «d'aficionats». Quan tastes el vi te n'adones que la cosa va força de veres.
 

Avui, a casa, he obert una ampolla d'Orígens de Mont Prior 2011 i he pogut confirmar que, l'altre dia, el vi em va agradar per alguna cosa més que per l'influx de l'entorn de la vall de la Torre de Fontaubella que, tanmateix, predisposava al gaudi. Aquest 2011 té força cos i un volum que s'eixampla a la boca i et dóna onades i onades de sabor. Hi ha un bon equilibri i una trajectòria una mica cremosa, ben agradable. Líquid fluid carregat de sabor de fruita madura i delicadament complexa. És un vi amb una presència important que s'allarga molt i molt i deixa a la boca un excel·lent record. Bellament arrodonit. Aromàticament l'he trobat una mica més discret.

Si aneu a la Torre de Fontaubella —a caminar per la Mola de Colldejou o pel barranc dels Estrets o simplement a gaudir d'aquesta raconada privilegiada—mireu d'aconseguir alguna ampolla d'aquest vi: Crec que us vindrà de gust.

2 comentaris:

Nani Ramon ha dit...

Bonic de veres, Jaume. Totalment d'acord amb tot, i amb el retrat que fas de la Torre. En Josep estarà molt content. amb el teu permís ho comparteixo per Facebook i similars...

Salut,

Jaume Aguadé ha dit...

Gràcies Nani,

He intentat descriure les sensacions de pau i de silenci que té un habitant del Vallès més atrafegat quan, en un dia de fora de temporada, es trasllada a la Torre de Fontaubella. Recordo perfectament que,m quan vaig baixar del cotxe, sentia les meves pròpies passes ressonar pels carrers de la vila...

I el vi d'en Josep... francament bo, ja ho saps.

I parlant de vins bons... no es fàcil treure's del cap els vins d'ahir al vespre, oi que no?

Salut!

Jaume