Els ratpenats han tornat a la nostra terrassa. Durant el dia s'apinyen, cap per avall, a recer d'una biga del sostre, fins que arriba l'hora de sortir a sopar. No sé on deuen haver passat l'hivern perquè unes golfes arrecerades de la casa del costat on hi estaven molt bé, ja fa un any que estan tancades. Jo sempre n'havia dit ratapinyades i ara sé que al Pallars —potser també a algun altre lloc— en diuen muricecs o muriacs. Ho he après arran de la cova que en diuen dels muricecs que està als cingles de Valentí, a tocar de la presa de Terradets. També, arran del segon vi del celler Mas Garcia Muret —que du el nom de Muriac i acaba de sortir al mercat.
Quan aquest celler novell de la conca de Tremp va treure el seu primer vi —un ull de llebre excel·lent que es diu Unua 2011— vaig dedicar-hi un article en aquests Apunts d'Enografia de Catalunya i ja vaig fer esment de "un sirà perfumadíssim i immensament arrodonit de la collita 2011 que s'ha criat fins fa poc en roure francès nou i sortirà al mercat cap a la primavera d'aquest any". Vaig tenir la sort de poder-lo tastar abans de ser embotellat i em va interessar molt. Per això, quan em van dir que el vi ja estava embotellat, no vaig voler esperar i, passant per Tremp, vaig comprar-ne alguna ampolla.
Mentre vaig bevent —glop a glop, sense cap pressa ni neguit— el Muriac 2011, a la terrassa pallaresa on hi niuen els ratpenats, mentre la Noguera brama amb immensa força, revinguda pel desglaç d'aquest any de neu de 2013, em vénen records del grandíssim sirà de Vinyes d'Olivardots. Aquest sirà de Llimiana és una altra cosa, però té també unes bones virtuts. Per exemple, un nas ben aromàtic, impregnat de vainilles acurades, d'alguns torrats, de fruits secs. És cert, però, que el vi tot just està acabat d'embotellar i jo hauria d'haver estat més pacient i hauria d'haver sabut esperar alguns mesos —o anys— abans de sucumbir al delit d'obrir-lo. Però he de dir que ja està bellament polit i que la seva força s'estén per la boca com un líquid saborós i delicadament cremós, però al mateix temps amb un marcat «gruix». Hi ha un interessant contrast entre aquestes notes cremoses, potser làctiques, i la força dels tanins descontrolats i poderosos. I també hi ha fruita, molta fruita, com un suc de fruita vermella i madura, fluid i agradable. És vermell, però molt i molt fosc. Penso: Que n'és de bo! Penso: N'hauria de guardar alguna ampolla per d'aquí un parell d'anys. Penso: Si segueix creixent, potser la Noguera es desbordarà.
