dilluns, 3 de juny de 2013

Història d'una ampolla de vi de Poboleda

Les circumstàncies en que vaig conèixer en Josep Ramon Nebot i el seu vi Tocs van ser molt especials i en tinc un bonic record. Era la tardor del 2007 i jo estava treballant al PIMS de Vancouver en un projecte que volia relacionar els grups p-compactes amb els grups de Kac-Moody. Aquesta feina m'ocupava completament —si exceptuem alguna escapada a Whistler o a algun parc natural proper, i si exceptuem les estones que, al vespre, dedicava a obrir alguna bona ampolla de la zona d'Okanagan Valley. En aquella època, aquest blog d'enografia de Catalunya encara era només una fantasia.

No ens coneixíem de res, però un dia vaig rebre un correu d'en Josep Ramon que em citava tal dia a tal hora a tal hotel de dowtown Vancouver. Hi acudeixo, ens saludem i m'entrega una ampolla de Tocs 2004 que ha dut des de Catalunya. No entenc res. Dono les gràcies, ens acomiadem i retorno al meu apartament de Kitsilano amb l'ampolla de Priorat que he aconseguit, com per art de màgia.

Quan, després d'un parell o tres de dies, vaig deixar de banda els vins d'Okanagan i vaig obrir el Tocs 2004, vaig sentir unes sensacions properes a l'enyor. Feia mesos que era al Canadà i aquell vi del Priorat em va aportar —encara ho recordo com si fos ahir— unes aromes mediterrànies i unes rememoracions del meu país que em van emocionar. El contrast amb els vins d'Okanagan que estava bevent —que eren ben bons, però no deien res als meus sentiments— va ser fulminant. No sé si aquest enlluernament per l'ampolla de vi de Poboleda era només fruit de l'enyorament. Crec que no. Crec que, més aviat, és quan som aquí, a Catalunya, que donem per fet que el Priorat existeix —«we take it for granted»— i no l'apreciem en tot el seu valor. El vi era magnífic.

Més recentment, he parlat força vegades amb en Josep Ramon i he anat tastant les successives collites del seu vi remarcable. El celler es diu Terres de Vidalba i està assessorat per en Josep Lluís Pérez. Les vinyes són a l'indret del Barranc de la Bruixa, que és un barranc que desaigua al Riu de Siurana —segur que les heu vistes mil vegades: Quan aneu de la Venta del Pubill a Poboleda, just en el moment que a la vostra esquerra hi teniu el que fou el celler de Mas Perinet, a la dreta hi veureu un barranc amb bancals de vinya, que és d'on surt el Tocs. És curiós observar que aquestes vinyes del Barranc de la Bruixa pertanyen al terme municipal de la Morera de Montsant però, des d'un punts de vista vitivinícola, estan incloses al terme de Poboleda.


He obert una ampolla de Tocs 2007. És un vi de garnatxa, amb cabernet i sirà, de color de cirera madura, d'aquelles que tenen la pell tan fosca. L'he decantat —crec que he fet ben fet— i m'ha donat aromes potents i vives, de la gamma de les fruites negres i els xarops; també notes balsàmiques. Quan remeno la copa —encara que no faci mesos que estigui vivint a la vora del Pacífic— potser hi intueixo el record de les herbes del nostre país i fins una mica d'olor de terra. Fusta impecablement integrada en el conjunt. A la boca és molt melós, però aquesta sensació està ben compensada per un tremp i una acidesa exactes. Els tanins són extraordinàriament polits, dolcencs. Sorprèn el contrast entre el cos que sembla lleuger i la poderosa densitat de sabor que genera. Dóna sensació d'equilibri. El nas suggereix voluptuositats que després, a la boca, es resolen amb elegància i seny.

Diuen que hi ha coses que no apreciem fins que no les perdem —o, com a mínim, fins que no ens les mirem des d'una certa distància. També diuen que hi ha coses que, quan ets lluny de casa, poden excitar els ressorts de la remembrança. Coses, per exemple, com els vins de Poboleda.

2 comentaris:

FRANCISCO SANCHEZ ha dit...

Un gran article en el que es pot sentir un gran amor per la terra i els seus vins, arrels que ens uneixen i ens fan gaudir.
M'agrada.
Una salutació cordial.
Francisco Dental

Jaume Aguadé ha dit...

Hola Francisco,

Gràcies per aquest comentari que has escrit. Sí, l'amor als nostres vins és indestriable de l'amor a la nostra terra.

Salut!

Jaume