dilluns, 26 d’agost de 2013

Quadern de vacances

No és un quadern de multiplicacions i divisions, com els que fèiem de petits, sinó un quadern amb ampolles de vi que ens han acompanyat en aquestes vacances que ja s'acaben. Només un recordatori de coses bones que hem anat bevent...


Per exemple, hem tornat a visitar en Galo de Setzevins, al seu celler d'Espolla, i l'Octubre 2010 ha estat a la nostra taula, quan a la brasa s'hi coïen les patates, les albergínies i les cuixes de xai. Aquesta collita que encara no havia tastat m'ha tornat a semblar magnífica! El 2010 té molt poc sirà i és gairebé un 50/50 de garnatxa i carinyena. M'ha semblat important decantar-lo perquè es pugui mostrar en tota la seva potència-sedosa, el seu arrodoniment dens i saborós. També vàrem obrir el "vi petit" del celler, Nèstor 2011 que devia ser ben bo, però va passar totalment inadvertit perquè els nostres sentits en van sadollar amb la sorprenent qualitat de l'Octubre: una petita joia oculta de l'Empordà.

 

Si passem ara del que és més transcendent al que potser és més efímer —i no necessàriament menys plaent—, podria parlar d'una novetat d'enguany al celler Castillo Perelada (sic): el blanc de macabeu i sauvignon blanc que du el nom de Jardins 2012. D'aroma fresca, una mica cítrica, poc complexa però atractiva, molt bevible, molt "estiuenc", precís, amb una mica de tot i un equilibri entre allò que és simplement fresc i allò que ja aporta més volum i fins un punt de sedositat. He de confessar que n'hem obert moltes ampolles, amb tota mena de peixos a la brasa: orades, pagres, llobarros, verats...


Dels vins negres joves, no n'he begut cap aquest estiu que es pugui comparar amb el Samsó 2012 d'en Roger, de Gelamà. Pràcticament estava acabat d'embotellar i el vam airejar amb ganes. Quines sensacions de fruita poderosa i càlida! Quina explosibilitat de sabor i de cos! Quanta matèria primigènia! Si volguéssim ser estrictes, potser el vi és massa gran, massa indòmit, però tant se val! Entapissa la boca i té una llarga persistència, fruitada i càlida. Aquell dia, a la brasa, hi havia una generosa quantitat de sardines, grosses i turgents, molt llamineres.

Si voleu gaudir de l'estil de Vinyes d'Olivardots sense enfrontar-vos ni al preu ni a la complexitat dels seus grans vins, ara teniu la possibilitat de comprar el "petit vi" del celler, que es diu Finca Olivardots 2011. Crec que us agradarà molt perquè hi trobareu la qualitat d'aquest celler de Capmany, en un producte més lleuger, més simple. Crec que hi predomina la varietat sirà i la Carme m'explica que més endavant també hi haurà un Finca Olivardots blanc. Va ser el vi de la gran paella d'arròs carnaroli de l'Estany de Pals amb sipions i calamarsons d'un dia de fortes tempestes que ens van alliberar de la xafogor.

2 comentaris:

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola Jaume!

Com m'agraden les teves recomanacions en les darreres entrades al teu bloc i m'agrada també que dediquis un espai als vins diguem-ne "més senzills" i que a vegades en treus alguna ampolla i et miren com dient "avui.. no sé pas..." i aixó ve a tomb per la referència que fas al vi Jardins. Tan el blanc com el rosat trobo que són uns vins molt dignes, a mi m'agrada més el blanc, però el rosat de garnatxa i merlot està molt bé, és llaminer
A Catalunya i a l'Empordà déu-n'hi-do, trobaríem força exemples de vins on la relació qualitat-preu són esplèndids, em venen al cap els de can Sais, els mateixos de Gelamà, les Cooperatives de Garriguella i Espolla...
Prenc nota de les teves suggerències i procuraré tastar-ne algun d'ells, el Finca Olivardots de ben segur que serà un d'ells, darrerament per problemes familiars no m'hi he pogut dedicar tant com voldria, però procuro posar-me al dia.
Aquest estiu i dintre del meu "quadern de vacances" si que m'he pogut escapar uns dies a Bizcaia i he quedat gratament sorprés pels vins de txacolí, però el txacolí de Bizcaia i Araba, on en fan de blanc, rosat i negre, fins i tot espumós amb les mateixes varietats que el vi (la Hondarribi Zuri, varietat autòctona del País Basc és la base) que és molt diferent del que trobem més aquí, que és el de Getaria .
Vins molt dignes i també amb una relació qualitat-preu molt correcte.
Perdona perquè té "colat" la meva falca que no té res a veure amb els vins de l'Empordâ, però si amb el que dius que potser són vins més efímers, però que també et fan gaudir.
Salut i bons vins!

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Jaume,

Ja trobava a faltar els teus comentaris!

No he tastat el Jardins rosat, en prenc nota. Pel que fa al blanc, aquest estiu realment "queien" les ampolles amb una gran facilitat. Està francament bé.

Gelamà, Garriguella, n'hi ha tants!

De txacolí sí que no hi entenc ni un borrall! Suposo que, com tantes altres coses, deu ser tot un món que realment cal anar al país si el vols començar a conèixer de debò. L'enhorabona per aquesta escapada que dius que has fet.

D'aquí un parell o tres de dies publicaré la segona part d'aquest "quadern".

Salut!

Jaume