Sense tenir-ho previst, em vaig trobar visitant aquest celler al mig d'un petit grup de turistes i considero que aquesta experiència em va resultar molt instructiva —no pas per les explicacions de l'hostessa, que eren força superficials, sinó per les preguntes dels meus companys de visita, que em van sorprendre per la profunda ignorància de les arts de la vinya i el vi que manifestaven. És bo, de tant en tant, "tocar de peus a terra" i constatar que moltes de les coses que donem per sabudes potser no ho són tant com creiem...
Com he dit, vaig poder tastar tots els vins del celler —menys un, ja en parlaré— i, francament, els vins més bàsics que duen noms com La Soif des Hommes, La Fontaine des Demoiselles o Le Rouge Eternel, em van semblar ben poca cosa: cabernets i merlots amb aquelles notes verdes tan molestes. Tot va començar a canviar amb un blanc (sec) de moscatell que es diu L'Autre Blanc —melós i fresc, perfumat i bevible— i, encara més, amb dos vins que vaig trobar francament interessants i dels quals me'n vaig endur unes ampolles.
D'una banda, m'ha agradat força un vi negre que es diu Silencio 2011 i està fet amb sirà, carinyena i garnatxa. No sé pas com se li deuria acudir aquest nom al propietari, Patrick Saurel, el cas és que aquest vi amb denominació Els Aspres té un color vermell fosc i unes aromes potents i netes, especiades i madures, consistents i malgrat això, fresques. A la boca és ben interessant, amb un pes equilibrat i una certa elegància fresca, melosa, lineal i de textures atractives. El sabor es concentra principalment al mig del pas de boca. És un vi atractiu i amb caràcter i amb un cert arrodoniment lliscant.
El vi que tinc ara a la copa, mentre escric això, és un blanc que ve d'unes vinyes velles de garnatxa blanca i garnatxa grisa —varietat propera, si no igual, a la garnatxa roja— i s'ha criat en fusta. Es diu L'Astre Blanc 2011 i va guanyar una medalla d'or al concurs de les garnatxes del món. Quin vi més ben equilibrat! Hi ha equilibri entre la dolçor de la fruita i el final lleument amargós, també entre la lleugeresa fresca i una certa densitat, i també n'hi ha entre la puresa dels elements primaris i el pes de la criança amb les mares. Té una llargada important, mantenint sempre el caràcter net i plaent. L'únic aspecte on no arriba a l'excel·lència és, potser, el vessant aromàtic —m'ha semblat que hi havia poca expressivitat. Tanmateix, un vi deliciós i força interessant, d'exquisida elegància.
També cal tenir en compte el Moscatell de Ribesaltes d'aquest mateix celler, que va acompanyar-nos l'altre vespre, mentre menjàvem, golafres, formatges del Mas Marcè, de Siurana d'Empordà. Finalment, cal dir que aquest celler de Banyuls fa també una cuvée superior que es diu L'Astre Noir i no he tastat... però intentaré fer-ho aviat.
