Vins dels Aspres: Sant Joan la Cella

El topònim Els Aspres apareix a banda i banda de la serra de l'Albera. Pel costat de migdia, és una denominació una mica imprecisa que inclouria municipis com Cantallops —recordem el celler Vinyes dels Aspres— o Espolla. Pel costat nord, Els Aspres és una estructura supramunicipal amb centre a Tuïr que és també una denominació d'origen vinícola amb uns quaranta cellers i una superfície de vinyes impressionant. Hi ha cellers destacables al mateix Tuïr i a viles com Santa Coloma, Terrats, Forques, Vilamulaca, Paçà, Tresserra, Sant Joan la Cella, Brullà i Banyuls dels Aspres. És una important comarca vitivinícola —presidida per la presència imponent del Canigó— que convé conèixer. 

M'agradaria anar reduint la meva ignorància sobre els vins del Rosselló —la comarca, no l'AOC— i, per fer-ho, he anat recorrent les ondulades rutes d'aquesta zona, de celler en celler. He tastat coses que no m'han emocionat gaire —hi deu haver força més d'un centenar de cellers, de tota mena— però, ara i adés, he anat a raure a algun celler que sí que m'ha interessat i del qual s'escau que parli en aquest bloc.

Per exemple, el celler Jaubert & Noury o Château Planères, a tocar de la vila de Sant Joan la Cella, al mig d'un vinyar de seixanta ha.

D'aquest celler m'han interessat els vins que es diuen "La Romanie", un nom una mica estrany que, segons els propietaris del celler, fa referència a "la important romanització d'aquesta zona" (potser es refereixen, de fet, a la importància del romànic?). La Romanie negre 2009 està fet amb un 50% de monestrell, un 30% de sirà i un 20% de garnatxa, i s'ha criat el bóta. A la boca té una certa elegància fluida i saborosa, relativament austera. És equilibrat i ben bo, amb un nas de cireres i també alguna nota de verdura —que no tocaria que hi fos, penso jo. La Romanie blanc 2011 és un vi de malvasia i crec recordar que té una mica de vermentino. També busca l'elegància, amb acidesa fresca i alguna nota floral.

Mentre tasto aquests dos vins que es fan —amb cura, coneixement i voluntat d'excel·lència— a tocar de l'Empordà, no puc deixar de pensar en allò que diem sovint que

El vi és cultura

i me n'adono que no es tracta pas d'una frase retòrica sinó d'una veritat gran com un temple. En efecte, si no parlem de cultura, quina explicació tindrien aquests dos vins transvestits? Aquests dos vins que busquen l'excel·lència a partir d'aniquilar el seu caràcter mediterrani —el monestrell prim i fred i la malvasia que va guanyar una medalla d'or a algun concurs de Paris, potser a base d'imitar els paradigmes culturals del Loire— com els podem entendre si no és que s'han sotmès a unes exigències culturals —i potser econòmiques— que només que travessem l'Albera ja deixen de ser vàlides?

Aquest celler també fa una gamma de vins més senzills i un vi negre amb un 50% de carinyena de vinyes centenàries, sense criança en bóta, que s'anomena La Coume d'Ars i que, malgrat que el vaig tastar amb il·lusió, d'alguna manera no va acomplir les expectatives —potser per motius culturals?