dimecres, 26 de febrer de 2014

Gewürztraminer i la innominada

Vaig passar per Parés Baltà i em van dir que acabaven d'enllestir la nova collita del Gewürztraminer de la Marta i la Maria Elena —es diu Ginesta 2013—, que és un vi que m'havia agradat molt en les seves collites anteriors. Avui, a casa, n'hem obert una ampolla i ens hi hem delit d'allò més.

Gewürztraminer! Us creureu que podria recordar el dia exacte, el lloc i la companyia quan vaig tastar el primer Gewürztraminer de la meva vida? La impressió que em va produir va ser tan forta que encara la recordo vívidament. Fa trenta-quatre anys. Jo vivia a Suïssa, conduïa un esportiu anglès clàssic de dues places i escalava muntanyes de quatre mil metres —a l'hivern. Però tenia ben poc coneixement del que és el vi, i encara menys del que és el vi blanc. (No hem d'oblidar que no fa pas tants anys d'aquella època en què beure vi blanc es considerava poc "viril".) Vaig anar a passar una setmana en un centre de recerca de Schwarzwald que era —encara ho és— la imatge exacta de la "torre d'ivori" on diuen que volen viure els científics. Al vespre, les discussions científiques anaven acompanyades d'un nombre indeterminat d'ampolles de vi que cercàvem al celler del centre. Un col·lega meu va destapar una ampolla de vi blanc i em va convidar. Mai no havia tastat res d'igual i la meva cara va posar de manifest la meva sorpresa. El meu amic em va dir: "Es ist doch ein Traminer!" —i des d'aleshores ja no vaig poder parar de meravellar-me amb els vins diversos que ens ofereix la terra.

El Ginesta potser és el millor Gewürztraminer del nostre país. N'hi ha d'altres que estan força bé, però el Traminer corre sempre el perill de caure en una certa banalitat i els que realment l'estimem volem que tingui una marcada puresa d'aromes. Crec que això es dóna en el vi de Parés Baltà. Si realment us abelleix, feu-ne via perquè només n'hi ha sis mil ampolles i realment és un vi excel·lent. No l'hem de comparar amb els Gewürztraminer d'Alsàcia —més eteris i encara més florals— sinó que l'hem d'acceptar com un producte valuós en ell mateix i, ara que el tinc a la meva copa, us asseguro que jo el trobo delectable i encertat.

Parlar de Gewürztraminer em du a pensar en el Riesling i, encara que al nostre país hi ha algun Riesling interessant —Ekam i Biu, per exemple— hi ha un altre vi que, sense ser Riesling, me'l recorda profundament. És el nou blanc d'Albet i Noya que es diu Marina Rión 2012 i està fet a partir d'una varietat innominada que aquest celler de l'Ordal ha recuperat a partir d'algun cep antic escadusser.  


Aquest vi em va cridar l'atenció a la mostra de la Guia de Vins de Catalunya i vaig anar al celler a comprar-ne alguna ampolla. L'aroma és molt atractiva, amb flors i cítrics i matisos difícils de descriure —que sempre són nets i incisius— i una estranya contradicció entre un atac gràcil i un pas de boca amb pes. A la meva llibreta vaig escriure-hi "refrescant i enigmàtic", adjectius de conjunció poc habitual. Quina suavitat al tast! Quin tremp! Vi llarg i impecable, que recorda les virtuts del Riesling —ja ho he dit— i que suggereix que aquesta varietat innominada podria ser una autèntica joia.

2 comentaris:

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola Jaume!

Jo també recordo quan vaig tastar el primer gewürztraminer i va ser a Andorra la Vella a la Taberna Angel Belmonte. La meva dona volia un vi que no fos sec i el propietari li va portar el gewürztraminer del celler Enate del Somontano, ¡quina sorpresa!, d'això en passat ben bé 20 anys i no fa gaire li recordàvem aquesta anècdota al mateix propietari; ens va fer descobrir un vi ple d'aromes i matisos i quan vam anar a Alsàcia va ser el summum.
No fa gaires mesos vàrem tastar el Ginesta de Parés Baltâ i tens tota la raó, no és tan floral com els alsacians, però ens va obrir un altre horitzó dins d'aquesta varietat que tan ens captiva.
Prenc nota del vi d'Albet i Noya, això que vas escriure "refrescant i enigmàtic" pinta molt interessant.

Salut!

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia, Jaume (de Premià de Dalt):

És clar que alguna cosa deu tenir el Gewürztraminer que la primera vegada que el tastes ja et queda incrustat a la memòria! És divertit que tu també tinguis una imatge tan nítida d'aquell "primer dia".

Salut!

Jaume