diumenge, 27 de juliol del 2014

Coses correctes i apropiades

Si passeu per Garriguella, atureu-vos un moment a la Cooperativa i compreu unes ampolles de la nova col·lecció que han estrenat enguany. Es diuen, genèricament, Gerisena —un antic nom romà (o iber) de Garriguella— i representen, ara mateix, el màxim nivell de qualitat dels vins d'aquesta cooperativa que ja fa temps que segueix un camí ascendent notable.

Al llarg dels anys, he obert una bona quantitat d'ampolles de Puntils —fins ara era el millor vi de la Cooperativa de Garriguella— que m'han acompanyat magníficament mantes vespres d'estiu, o revetlles de carn (o sardines!) a la brasa. Els Puntils encara existeixen, però ara a la cooperativa han acabat de reblar el clau amb aquests Gerisena magnífics. Podria ser, fins i tot, que la sèrie dels Puntils s'hagi ressentit una mica d'aquests germans grans perquè, presumiblement, la millor fruita ara va al Gerisena —no ho sé.


El Gerisena rosat 2013 està fet amb garnatxa roja i té un color atractiu i sorprenent —fa goig a una taula d'estiu. A la boca és ben llaminer i té força i sabor, potència i un pes considerable que no li impedeix mostrar-se fresc i fluid. Aquest equilibri entre una certa fruita fresca, gairebé dolça, que convida a la gormanderia, i el tremp, l'acidesa i la netedat que la sustenten, fa que vingui molt de gust.


El Gerisena selecció 2012 és un negre de cabernet, merlot i garnatxa, vermell fosc, madur i especiat, encara amb alguna nota una mica massa fustenya al nas —potser li aniria bé una mica més de guarda— però ben plaent. Hi ha uns tanins endolcits que omplen la boca amb tremp i amb sabor. És viu i complex, persistent a la boca, arrodonit i sòlid. Diria que té allò que els anglesos anomenen "grip". És un vi que ens ha acompanyat a taula diverses vegades i sempre ens ha ajudat a gaudir del bon menjar i de la bona companyia —tal com cal.


Però potser el que —pel motiu que sigui, que ja sabem que en això del vi la psicologia és qui acaba manant— el que més m'ha agradat ha estat el Gerisena blanc 2013. És un vi de garnatxa blanca, amb maceració pel·licular i una mica de criança en fusta —i m'ha semblat boníssim. D'aroma penetrant, densa i melosa, impecablemnent neta, de raïm madur i amb altes coses diverses, complexes, indestriables, elegants. Rotund i opulent, amb un cos sàpid impressionant, fluid i prolongat. Potser, quan he obert l'ampolla —avui mateix— no esperava una garnatxa blanca tan profunda, un vi que incités tant a la meditació.

Quan he buscat a Internet —aquest estri que ens pot fer semblar, instantàniament, savis (de pacotilla)— el significat de la paraula "gerisena", a més d'aprendre que és el nom que en Jeroni Pujades va donar a un hipotètic assentament a Garriguella (que no em queda clar si era romà o iber), he sabut que és també una paraula de l'antic anglosaxó que significa "allò que és correcte i apropiat". És a dir, es miri com es miri, podem dir que aquests vins de l'antiga Gerisena són ... gerisena!