diumenge, 28 de desembre de 2014

El gran nebbiolo de Catalunya

L'existència de la vinya de nebbiolo del torrent de la Guixera, prop de l'Albà, no era cap secret, però el cert és que poca gent n'havia sentit a parlar —fins ara que, amb l'aparició de la primera collita comercial de l'icònic vi El Miracle, aquesta vinya ha irromput a l'actualitat vitivinícola catalana.

Repassem la història d'aquesta vinya única, que s'amaga entre boscos a la solana del Puig del Miracle.  Tinc entès que va ser un caprici d'un gendre piemontès d'algun Marquès d'Olivella —llinatge que, com és sabut, posseïa la major part de les vinyes d'aquesta contrada. Quan el marquès va vendre les terres els anys 80, aquesta parcel·la minúscula va anar a parar a un parcer que es deia Aguadé com jo. La meva família procedeix d'aquella mateixa zona i no fóra gens estrany que en Martí Aguadé —el viticultor que ara té cura de la vinya de nebbiolo— i jo estiguem remotament emparentats.


El vi que descric avui —aquest primer gran nebbiolo de Catalunya que ha enlluernat la crítica mundial— és un treball a quatre mans. D'una banda, en Martí, que ha treballat diverses temporades a les millors «azienda» de Barolo i La Morra; de l'altra, el mestre de l'enologia, en Raül Asens, que es va proposar crear, a partir de la parcel·la que va plantar aquell gendre del marquès d'Olivella, un vi excepcional. Els primers assajos es van fer a la collita del 2000, però no va ser fins la collita del 2004 que la qualitat del vi va satisfer plenament en Martí i en Raül.

A partir d'un rendiment baixíssim —inferior als 700 kg/ha— el most va fermentar (amb rapa i una llarguíssima maceració) sense llevats afegits en bóta oberta i després es va criar en dues bótes de castanyer de cinc-cents litres, per un període de temps proper als dos anys i mig —seguint la tradició dels Barolo clàssics. El procés s'ha desenvolupat en unes minúscules instal·lacions del monestir de Santes Creus. Finalment, el vi s'ha criat a l'ampolla fins ara que, deu anys després de la collita, els dos winemakers consideren que ja està a punt per enlluernar el món, des d'aquest racó de l'Alt Camp.


El vi es diu El Miracle 2004 i l'etiqueta —simple i elegant— només proclama la varietat de raïm «nebbiolo» i el nom del celler: Vinyes de l'Albà. Durant aquest llarguíssim període de criança en ampolla —com escau a un nebbiolo que vulgui ser gran— alguns bloggers (en Joan, en Ramon, la Ruth, jo mateix...) hem pogut anar tastant aquesta meravella en els seus successius estadis d'evolució, gràcies a la generositat d'en Martí i en Raül, però se'ns va demanar discreció. Ara que el vi ja és al mercat, s'escau que aquest blog en parli. Tanmateix, dir que aquest vi està al mercat és una certa exageració, perquè la producció de només dues botes ja està pràcticament exhaurida entre els que en coneixíem l'existència.

Us estalviaré la nota de tast d'aquest vi, perquè ja se n'han publicat un parell a les que ben poc puc afegir. Només, potser alguna nota purament personal, per indicar que aquest vi —del que avui he destapat, per primera vegada, una ampolla amb etiqueta— m'ha semblat un dels més grans que s'han fet mai al nostre país. La seva multiplicitat aromàtica fa que no em cansi d'ensumar-lo, mentre vaig escrivint al meu quadern paraules força buides de sentit: flors seques, prunes confitades del rostit, prunes assecades, prunes fresques, pinyons, menta, espècies, cireres, cuir vell, fruita dolça, fruitetes vermelles, fum, metall, regalèssia, ...

Un vi increïble —un vi que no sembla possible. Potser per això es diu El Miracle.

[Evidentment, aquest article és una innocentada, la primera que publico en aquest blog. El meu avi es deia Martí Aguadé i va néixer a Santes Creus, Raül Asens és una contracció de Raül Bobet i Joan Asens i "El Miracle" és el nom d'un vi que existeix. Les vinyes de la zona eren propietat del Marquès d'Olivella. Pel que fa a totes les aromes que dic que he trobat en aquest vi, la llista és la traducció directa de les aromes típiques del nebbiolo, segons Robert Parker. La resta és pura imaginació. Espero que la facècia us hagi distret. Que tinguem un bon any!] 

5 comentaris:

Martí Just ha dit...

Magnífica inocentada!! el dia que ho vaig llegir m'ho vaig creure (era el dia 29 però)
Encara que si haguessis posat sumoll en comptes de nebbiolo també hagués colat, ja que crec que ha de ser el nebbiolo català.

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Martí,

Celebro que l'escrit t'hagi distret.

Pel que fa al sumoll... ja ens ha donat moltes alegries, però em sembla que encara ens n'ha de donar més. No és la primera vegada que algú me'l compara amb el nebbiolo. Potser no us manca raó!

Salut!

Jaume

Martí Just ha dit...

Parlant de nebbiolo... ja ser que la teva filosofia en aquest blog és parlar de vins catalans, cosa que em satisfà molt; el que et vull demanar és una recomenació per un nebbiolo, sempre m'han comparat el sumoll amb el nebbiolo però no ho he pogut comprovar personalment. Gràcies Jaume.

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Martí,

Ben poca cosa et puc dir dels nebbiolo! Recordo amb molt de plaer una ampolla de Sandrone Cannubi Boschis, un Cereto Zonchera, un Bric dël Fisc d'Scavino... ja fa temps. Fa unes setmanes, vaig destapar una ampolla de Marchesi di Barolo, i vam passar una ben bona estona amb ella. Però ja saps que els Barolo són vins molt especials i que per apreciar-los en tot el seu valor cal més experiència de la que jo tinc.

La comparació que sovint es fa amb el sumoll m'interessa molt. Fa dies que intento convèncer alguns amics de fer una comparativa (a cegues) entre, diguem, tres sumoll i tres Barolo, a veure què en traiem.

Salut!

Jaume

Martí Just ha dit...

Prenc apunt a veure si m'es fàcil trovar-ne algun d'aquests.
Pel tema comparatiu, jo anava per aquí, pensavem posar un o dos sumolls, un nebbiolo, un o dos Mando, un pinot noir, un trepat i un altre de forani encara no ho ser, accepto propostes...
Si fas la comparativa, ja explicaras que tal eh?
i si et falta algun sumoll, ja saps, al bages t'espera l'entreroques.
Salut,
Martí