Al Pallars Jussà hi ha tres
«conques»: D'una banda, la
Conca Deçà, a l'entorn de Tremp; al nord de la capital, la
Conca de Dalt; i la
Conca Dellà —o
Conca D'Orcau— que comprèn els territoris que hi ha a llevant de Tremp, fins la Serra de Carreu i fins el Coll de Comiols, a l'entorn de la vila d'Isona. Són contrades amb una llarga tradició vitivinícola, que es va estroncar en una determinat moment i que ara, mica a mica, potser està revifant. El terrer hi és propici, però malaguanyat, i el potencial encara supera la realitat. Tenim, no cal dir-ho, la magnífica realitat d'
Encús, i les vinyes de
Torres —que potser un dia ens sorprendran amb un producte de qualitat genuïnament pallarès— i
Vila-Corona a Vilamitjana i
Mas García Muret a la Masia de Perejaia (un celler que ara afegeix als
Unua i
Muriac un rosat pàl·lid d'ull de llebre i pinot noir que es diu
Colomina).
Aquest desequilibri entre les possibilitats i les realitats em fa estar amatent a qualsevol nou projecte que s'esdevingui —com la col·laboració entre la
Núria Bigorra, en
Jordi Ruíz, en
Rubèn Parera i en
Jordi Roca de Cal Borrech, a Figuerola d'Orcau, que acaba de donar lloc a un macabeu notable del que vull parlar avui.
 |
| Figuerola, a la Conca Dellà (en un dia de llums pictòriques) |
El celler es diu
Terrer de Pallars —jugant una mica amb el nom de la mare de la Núria (Terré)— i el vi és un macabeu que es diu
Conca D'Orcau 2013. Procedeix d'unes parcel·les de vinya de trenta-cinc anys, a uns sis-cents metres d'alçada, entre Figuerola i Orcau. La producció és ben petita: només mil dues-centes ampolles d'un blanc que ha fermentat i s'ha criat quatre mesos en bótes d'acàcia.
El vi m'ha agradat i estic content de donar-li la benvinguda. S'hi nota un bon ofici i, potser, les virtuts d'aquest territori de contrastos tèrmics. En el color i les aromes, hi ha una certa discreció elegant, amb notes clares de fruita blanca com la pera. A la boca és força fresc i delicadament embolcallant —sense gran densitat, sinó més aviat amb un caràcter «vertical». Sorprèn tanta austeritat en un macabeu fermentat i criat en fusta, que són vins que sovint tendeixen a una certa opulència. L'equilibri entre fruita i acidesa és impecable —el conjunt és seriós i deliciós.
