dijous, 5 de març de 2015

La caseria de les Moreres

Quan baixeu del Coll d'Alforja cap a Cornudella o Poboleda, segur que us heu mirat una masia d'aspecte noble, molt conspícua, que hi ha prop de l'aiguabarreig de l'Arbolí i el Siurana, envoltada de vinyes. Després dels espessos boscos de l'obaga del Molló, quan la carretera arriba al fons de la vall, hi ha una plana d'un terreny clarament més fèrtil i, al seu bell mig, un edifici de planta quadrada, coronat d'una mena de cimbori que deu donar llum a un pati o escala central. És el Mas de les Moreres, una edificació de gran elegància que està catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Si hi pareu més atenció —o si, com jo, teniu la sort que us convidin a visitar aquest mas— us adonareu que més que d'un mas individual, hem de parlar d'una autèntica caseria («aplec d'algunes cases que no arriba a formar un poble», (DCVB)). El nucli central està format per diversos masos i edificis —el Mas d'en Rodés, el Mas de Can Secúries i el mateix Mas de les Moreres, que sembla el cap i casal—  i també hi ha una capella i dos cellers. Però, més enllà d'aquest nucli central, si seguim la vall de l'Arbolí aigües amunt, anirem trobant masos i masets —de la Garra, de la Maria Teresa, de l'Antònia, de l'Estanquer...— i fins a cinc molins. Tot sembla indicar, doncs, que podem parlar d'un autèntic veïnat, de la història del qual, lamentablement, no n'he pogut trobar gens d'informació.

El Mas de les Moreres, catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
He dit que en aquest mas hi ha dos cellers. Un d'ells és el Cingles Blaus, del que fa temps que no tasto els vins. L'altre és un celler força nou que crec que mereix la nostra atenció: se'n diu el Celler de l'Era i ocupa unes naus de mida generosa al darrere de la masia principal.


El celler té diverses parcel·les de vinya escampades per la mica de vall que fa l'Arbolí. Ens trobem en una zona que pertany a la DO Montsant i, encara que hi ha una mica de tot, el sòl és més fèrtil que en altres zones properes. Hi ha bancals, costers i terrenys planers, d'al·luvió. Hi ha garnatxa, carinyena i sirà, i també una mica de cabernet i merlot. El conreu de les vinyes i la vinificació són l'obra d'en Xavier Subirós i en Jordi Torrella, però la tasca d'enòleg que ha desenvolupat en Jordi en les poques collites que s'han fet fins ara passarà a les mans d'en Joan Asens —un motiu extra perquè els devots d'en Joan seguim amb atenció l'esdevenidor d'aquest celler i els seus vins.


Els dos vins d'aquest celler es diuen Bri i Mim i tots dos m'han semblat francament interessants —de fet, força més que simplement «interessants»: crec que són vins notables que m'agradarà anar seguint. Com que s'escau que avui he destapat un Mim 2010 —que és el vi principal del Celler de l'Era— faré un petit apunt sobre les seves virtuts. Està fet amb un 70% de garnatxa i la resta és carinyena i n'hi ha poc més de dues mil ampolles, amb certificació ecològica (com tot el celler). Comparteix algunes coses amb el Bri 2010, però en el Mim tot és més profund, més complex, una mica més confitat. Hi ha una base de fruita molt madura, però també hi ha alguna cosa que en podríem dir «mineralitat», un tremp, un matís de tinta, de pedra. A la boca hi ha un caràcter que ara no trobo cap altra paraula per definir-lo que no sigui  l'anglesa «assertiveness». Cos i densitat de sabor, però d'una manera vellutada, fluida i fresca. Hi ha una sensació de dolçor i hi ha longitud i amplada. M'ha sorprès —potser perquè no m'esperava un vi tan magnífic. L'he decantat i crec que li ha anat bé. És un vi que convé tastar i beure amb una certa atenció deliberada i conscient, com escau als grans vins.

Ara que conec les virtuts d'aquest vi, cada vegada que baixi del coll d'Alforja cap a Poboleda, miraré el Mas de les Moreres amb uns altres ulls. Per a mi, la identificació del vi amb el paisatge —amb el petit país— és essencial. Aquest és també l'esperit d'aquest blog d'enografia de Catalunya.


2 comentaris:

Miquel ha dit...

Vaig tastar els vins de Cingles Blaus de l'any passat pel meu llibre sobre Montsant i no són d'interest. Aquests de Celler de l'Era si.

Miquel Hudin
Vinologue

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Miquel!

Potser la frase que he escrit al meu blog sobre Cingues Blaus era un eufemisme per dir el que dius tu....

M'agrada que coincidim en valorar aquests vins del Celler de l'Era.

...I felicitats per les teves guies!

Jaume