divendres, 31 de juliol del 2015

Dolç regal d'Encús

Cada any, Castell d'Encús obsequia els seus amics amb algunes ampolles experimentals interessantíssimes. Dic «obsequia» i crec que aquesta és la paraula que cal utilitzar, encara que per aquestes ampolles haguem de pagar un determinat preu simbòlic. Entre «els experimentals» d'aquest any —collita del 2013— hi ha un sorprenent albarinyo dolç.


Aquest celler —que m'estimo especialment perquè 1) jo em considero mig pallarès i 2) l'he pogut seguir pràcticament des del seu naixement— ha utilitzat l'albarinyo com a complement del riesling en el seu aclamat Ekam. Però ara parlem d'un albarinyo pur del que s'ha aturat la fermentació als 7 graus i tenim, per tant, un vi que hauríem de classificar com a dolç. Només n'hi ha un minúscul estoc de 158 ampolles.


És un vi fràgil —el celler recomana el seu consum immediat— en els diversos sentits de la paraula. Fràgil també a la copa, perquè algunes de les seves aromes subtils i encisadores —frescor floral, perfumat préssec d'aigua— tenen tendència a fugir veloçment. És un vi que té el seu moment i el seu tempo, com alguns vins que vaig aprendre a estimar en aquells temps que vaig viure a Alemanya.

És deliciós, tendre, aromàtic, profund. Com en aquells vins del Rin o d'Alsàcia que, vulguis o no, em venen a la memòria mentre tinc aquest albarinyo a la copa, allò que enamora és la dialèctica tan formidable que s'estableix entre la seva força àcida i fresca i aquella dolçor que «hi és i no hi és». Mentre mantinc el vi a la boca —i com convida a mantenir-l'hi!— aquest anar i venir de les sensacions àcides i dolces crea una complexitat sàpida que és una petita meravella.

Un vi de només set graus —i quin univers de sensacions!