dimarts, 29 de setembre de 2015

Astres de carinyena

A Catalunya s'hi fan els millors vins de carinyena del món —fins allà on jo puc saber. D'entre les moltes delícies que les velles vinyes de carinyena ens ofereixen, hi ha un petit grup de vins autènticament monumentals. No vull fer-ne una llista tancada —sempre me'n descuidaria algun— però penso en ampolles de la magnitud d'un Mas de la Rosa, un 1902, un Selecció Míriam, un Planassos, un Les Tosses, un Vd'O...

Després d'un tast que vaig fer fa uns dies, penso que potser tindrem ben aviat un nou astre en aquesta constel·lació olímpica. He de dir que considero la meva opinió com a provisional —procedeix d'un tast breu i «a peu dret»— i l'hauré de confirmar quan el vi sigui al mercat i en pugui heure una ampolla.

Es tracta d'un vi del 2013 de Mas Ígneus que encara no té nom (espero que el desafortunat nom «Costers de Carignan» que figurava a l'ampolla que vaig tastar sigui rebutjat). El cas és que el vi em va captivar com poques vegades. Quina riquesa i profunditat d'aromes! Quina fondària insondable de sabor! Quin doll de plaer!


El celler Mas Ígneus ha jugat un cert paper en la meva vida d'aficionat al vi. Vaig iniciar-me al Priorat —fa ja un grapat d'anys— amb ampolles de Scala Dei, Clos Martinet i Mas Ígneus. Buscant entre els meus papers, encara he trobat, per exemple, l'etiqueta d'un 98 de Mas Ígneus. Em sorprèn, doncs, que aquest celler no hagi tingut en aquests apunts la presència que mereix.



Mentre espero que arribi la carinyena sublim de Mas Ígneus, he destapat una ampolla del magnífic Coster de l'Ermita 2012 i, com que l'ocasió s'ho mereix amb escreix, he usat la Zwiesel 1872 Roger Viusà «Priorat» —una copa que haurà de tenir un article complet en aquest blog, un article que espero escriure un dia.


No he de descobrir aquest vi, prou conegut dels que vivim captivats pels nostres priorats. Avui l'he trobat poderós, ple de fruita, net, madur, ben afinat per una criança impecable que ha integrat màgicament tots els components d'aquest gran vi. A la boca és setinat i corpulent, fresc i viu, llarguíssim, sense cap aresta ni màcula que en disminueixi el plaer. Per als adoradors de la garnatxa, una autèntica deïtat, una deessa la virtut de la qual persisteix insistentment en els sentits i en la memòria.

Però també he de dir —i puc equivocar-me— que el vi de carinyena que protagonitza aquest article em va semblar més gran que aquesta molt gran garnatxa. Espero poder-ho confirmar un dia.

6 comentaris:

Montse Collado ha dit...

Molt bon article, si senyor, moltes gràcies! Referent a la copa dissenyada per en Roger Viusà, em sabries dir on puc adquirir-les? No m'està èssent gens fàcil.
Moltes gràcies

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia Montse,

Gràcies per llegir-me. Celebro que el que dic et sembli interessant i útil.

Crec recordar que les copes Roger Viusà Priorat que tinc les vaig comprar al Corte Inglés. Si allà no les trobessis,m'escrius i et puc donar un contacte de Zwiesel.

Salut!

Jaume

Montse Collado ha dit...

Bon dia!! i merci per contestar-me! Doncs em fa l'efecte que m'hauràs de passar el contacte perquè precisament es al primer lloc on vaig mirar i res de res... així que et donc el meu mail per si m'el pots passar per allà?
Moltes gràcies i Salut!

Jaume Aguadé ha dit...

He vist que sí que hi són:

http://www.elcorteingles.es/hogar/A5541943-copa-de-vino-schott-zwiesel-priorat/

Montse Collado ha dit...

Ostres! vols dir que es la mateixa? en tenen una igual però sense l'estampeta d'en Roger Viusà i si t'hi fixes la forma no es pas la mateixa!

Jaume Aguadé ha dit...

La copa de la web de El Corte Inglés és la mateixa que tinc jo. A la foto no es veu el nom d'en Roger Viusà, però hi deu ser.