diumenge, 10 de juliol de 2016

Matí a la vinya del Tremp, a Navàs

Creieu que encara queda vinya a l'entorn de Navàs? Sí, parlo de Navàs, a l'«eix del Llobregat», entre Balsareny i Puig-reig, al límit entre la part nord del Pla de Bages i la part sur del Berguedà. Quan la fil·loxera havia devastat les vinyes de França i encara no les de Catalunya, tot el Bages era una vinya darrere l'altra i sortia vi de cada raconada on hi cabia algun cep. Després es van anar perdent i a Navàs, per exemple, ja només quedaven, ara fa poc, quatre ceps escadussers, quatre vinyes esparses, com si la vinya hagués de desaparèixer completament ben aviat.

Quan el dany semblava irreversible, uns al·lucinats tossuts comencen a treballar, no només per recuperar les velles parcel·les de vinya que encara hi havia a Navàs, sinó per aconseguir extreure'n vins amb qualitat i personalitat. Un d'aquests al·lucinats és en Martí Just, de Cal Músic del Mujal.


En Martí em cita a les sis del matí a la «vinya del Tremp», a les Costes de Vilafresca, a uns cent cinquanta metres sobre la llera del Llobregat a Navàs. Diu que és la millor hora, i deu tenir raó, però jo li demano una mica de flexibilitat i finalment ens trobem a una hora menys dura per als que, malauradament, no podem seguir com cal els ritmes de la natura.

Em trobo amb una vinya molt especial. Fa una mena d'amfiteatre encarat a xaloc. El terreny és molt pobre, amb una capa prima d'argila sobre una base de gres. Els ceps es van plantar fa vuitanta anys i donen produccions baixíssimes. Hi ha, ben barrejats, malvasia, sumoll i una varietat que allà en diuen «pansera» que un estudi de l'INCAVI (vegeu «Les varietats minoritàries a Catalunya», Lluís Giralt, Montblanc 2012) va identificar com a «vinyater». Hi ha feixes i costers, i també zones esclarissades. Hi ha grans roques escampades que es deuen haver anat desprenent d'una petita cinglera de la banda de Sant Genís. En aquesta hora del matí, la sentor de la farigola és espectacular. La calitja —que arribarà més tard— encara no ens oculta l'estimada silueta de Montserrat.


Ja fa uns anys que en Martí treballa aquesta vinya i experimenta amb vinificacions diverses. Crec que amb la collita d'enguany farà el seu primer vi distribuït comercialment. De moment, només els que hem estat afortunats de ser convidats a tastar alguns vins d'aquesta vinya podem donar fe de la seva potencialitat. Per exemple, el sumoll. Els pocs ceps de sumoll —vellíssims— que hi ha escampats en aquesta vinya donen un vi amb una estranya força. Ja n'aniré parlant a mida que vagi destapant algunes ampolles que tinc ara al celler. En tot cas, vull fer esment d'un sumoll excepcionalment corpulent i complex que en Martí va fermentar en un dipòsit excavat a una roca de gres que hi ha al bell mig de la vinya. De dipòsits com aquest, però antics, se'n poden trobar a les vinyes d'aquests paratges (i també a la vall d'Hortons, i a Encús...).

I també hauré de parlar de la malvasia que —vés a saber com— hi ha en aquesta vinya tan vella que toca al Berguedà. I d'aquesta enigmàtica pansera o vinyater, que mai no he tastat i no sé pas quines virtuts pot contenir.


En Martí no es troba sol en l'empresa de recuperar la vinya i el vi a Navàs. A tocar de la vinya del Tremp hi ha les vinyes del projecte Vinyas d'Empremta (sic), del que hauré de parlar en el seu moment. I encara, hi ha algun altre viticultor anònim, com l'autor d'un sumoll molt agradable que es diu Vinya Crescenci 2015 i m'està acompanyant —amb la seva fresca i saborosa simplicitat— mentre escric aquestes ratlles, al vespre, a la terrassa, a l'hora que la feixuga calor d'aquest juliol ja ha minvat una mica.

2 comentaris:

Josep maria manubens farres ha dit...

Benvolgut Sr. Aguade:

Li voldria fer un comentari al respecte del seu escrit Matí a la vinya del Tremp:
No li discutiré pas res... excepte que al voltant de Navàs quedin 4 vinyes moribundes.....N'està segur? jo mateix li faria una llista de les que s'han arrencat els darrers anys, però hi ha gent que no han de recuperar res perquè encara no ho han deixat perdre...poden fer vi de més o menys qualitat, però no crec que s'hagin de menystenir com ho fa vostè!

Atentament,

Jaume Aguadé ha dit...

Benvolgut Josep Maria,

Em sap molt de greu haver-te ofès sense voler. He rellegit el que vaig escriure i, encara que el sentit del que volia dir em sembla que és correcte, he de reconèixer que ho he expressat d'una manera ofensiva.

La frase deia que les vinyes s'havien anat perdent i, ara fa poc, només quedaven "quatre ceps escadussers, quatre vinyes esparses, envellides, improductives, moribundes". Pel que jo he vist (sobre el terreny i a través de les ortofotos), crec que és correcte dir que a l'entorn de Navàs (no parlo de tot el terme municipal) hi ha poques vinyes. Ara, també he de reconèixer que qualificar-les d'envellides o improductives és una exageració que potser no es correspongui gens amb la realitat. Quan dic "moribundes", ho dic en un sentit "històric", com quan es parla d'una espècie en perill d'extinció, però reconec que, entès en un sentit literal, pot resultar ofensiu.

Per tant, accepto la teva rectificació, et demano disculpes i suprimeixo aquests qualificatius de "envellides, improductives, moribundes".

Cordialment,

Jaume Aguadé