La resposta la trobem en un apunt (23 d'octubre de 2014) del TERMCAT al seu blog: Com s'adapta al català el manlleu syrah, nom de vi, cep i raïm? Hi llegim que el terme normalitzat es, efectivament, sirà. Fins aquí, tot és prou clar i crec que hauríem de fer el possible per tendir a utilitzar sempre aquest terme.
I el gènere? Aquí la lectura de l'apunt al blog del TERMCAT és molt interessant i dóna lloc a diverses consideracions. Copio textualment:
Com a denominació de raïm i de vi, sirà té gènere masculí d’acord amb l’ús documentat majoritàriament en català i amb la informació del diccionari normatiu, en què tots els noms de raïms i de vins es recullen com a masculins. Com a denominació de cep, s’opta també pel masculí, malgrat que en francès syrah és una forma femenina i en català (i també en altres llengües) hi ha una certa vacil·lació, tenint en compte que els noms de ceps són majoritàriament masculins i que el masculí és el gènere no marcat i a què es tendeix en casos d’indeterminació.
Aquí hi ha dos temes que podem tractar per separat. D'una banda, aquest text ens informa que, en català normatiu, quan parlem de raïm i de vi, totes les varietats són masculines. Ai caram! Confesso que no ho sabia pas. Ràpidament, vaig al Diccionari de l'IEC i confirmo aquesta afirmació sorprenent. Al DIEC hi apareixen una vintena de varietats: garnatxa, carinyena, malvasia, monestrell (sí, monestrell i no pas monastrell), xarel·lo, pansa, etc. En cada cas, hi ha tres significats: com a planta, com a raïm i com a vi. Com a planta, el gènere varia (la malvasia, el picapoll), però com a raïm i com a vi, el gènere, sempre, és el masculí. De fet, hi ha una única excepció: al vi de garnatxa, el DIEC admet els dos gèneres: Podem decantar una garnatxa, però no podem decantar una carinyena.
Estem dient, doncs, que si volem seguir estrictament la normativa de l'IEC, hauríem de dir i escriure frases com aquestes: «A Alta Alella, el pansa ja està ben madur», «Destaparem un malvasia d'en Gerard Jané». Hauríem de dir:
- «Quines carinyenes més ufanoses!» (parlant d'una vinya).
- «Quin carinyena més madur!» (parlant d'un raïm)
- «Quin carinyena més corpulent!» (parlant d'un vi).
Si tornem a l'apunt al blog del TERMCAT, veurem que la planta sirà també proposa que es consideri de gènere masculí, però l'argument que dóna és que, en casos d'indeterminació, s'opta pel masculí.
Per aclarir tot això, potser ens hauríem d'adreçar al que potser és el màxim especialista en els ampelònims, és a dir, els noms de ceps i raïms: en Xavier Favà i Agud. D'aquest autor podem consultar dues obres fonamentals: Els noms de ceps i raïms a la lexicografia catalana del segle XX. Algunes propostes per al DIEC (a Estudis romànics 25 (2003), IEC) i Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana (IEC, 2001). Aquestes obres no resolen el nostre problema ni, evidentment, parlen del sirà, però hi trobem moltes propostes interessants que, lamentablement, no han arribat al DIEC.
Llegir el Diccionari és molt interessant. Hi trobem consideracions com aquestes.
- Proposa monastrell en lloc de monestrell, i ho justifica amb arguments que em semblen prou consistents. (Per això jo he adoptat monastrell en aquest blog.)
- En el cas de la carinyena, proposa que s'admetin també les variants carinyana (que troba a Cotlliure, Santa Coloma de Farnés i Menorca) i caranyena (que troba a Riudoms, Porrera i Gandesa). De fet, explica que «observo que la forma normativa carinyena és, territorialment, la més esparsa i la menys antiga»: En un document del segle XIV, en aragonès, ja hi apareix la forma «carañena». I ara voldrien que en diguéssim samsó!
- Pel que fa al moscatell, proposa que s'inclogui al diccionari normatiu la variant moscat, documentada al segle XIV i que encara és viva a una zona que va de Cotlliure a la Conca de Tremp.
