dijous, 15 de juny de 2017

Potser no ho estem fent prou bé

Potser no ho estem fent prou bé. O potser sí que ho fem —més o menys— bé, però ara ens tocaria trobar un cert punt d'inflexió, un cert canvi de paradigma.

Quan mirem el passat —parlo de vins, no cal dir-ho!— podríem trobar motius per a un moderat cofoisme. Aquest blog va començar a caminar el 2008 i, per fixar idees, podem fer l'esforç de recordar com era el món del vi en aquell any. Com ha canviat tot! Ara mateix, la quantitat d'actes de promoció i difusió dels vins de Catalunya que es fan cada setmana és immensa, aclaparadora. Hi ha —sembla que hi ha— una sensibilitat encesa i àmpliament compartida que situa els nostres vins —diversos, infinits, interessantíssim— al bell mig d'una munió inabastable d'actes socials, d'«events», de festes, de fires, de tastos.


Si mirem, però, els indicadors essencials, si travessem aquesta aurèola lluminosa i anem al nucli de les coses, potser trobarem que no hem avançat pas tant.

Posem alguns exemples:
  • L'escàndol del preu miserable del raïm no sembla que s'adigui amb tots els lluentons que he descrit abans.
  • Els nostres vins més grans, encara existeixen per la demanda exterior, mentre a casa fan poc més que la viu-viu.
  • Les infinites fires del vi que es fan arreu del país, han aconseguit incrementar ni que sigui una mica el coneixement sobre els nostres vins? Quin percentatge de les copes que s'ofereixen en aquestes fires genera la compra d'alguna ampolla d'aquell mateix vi?
  • A quants llocs es pot prendre una copa de vi raonablement agradable i adequadament servida?
  • Tenim ja les botigues de vi que voldríem? Al poble on visc, la velocitat amb que apareixen noves propostes és igual a la velocitat amb què desapareixen. Visc en un poble ple de gent molt benestant i, en canvi, les botigues o bé es limiten a sobreviure o ni tan sols ho aconsegueixen. Tota aquesta gent opulent, què deuen beure?
  • Hi ha hagut una inflació inaudita de vins de «marca blanca». L'èxit d'aquests productes que, per la seva pròpia definició, es caracteritzen per ser completament orfes, ens hauria de fer reflexionar. Són com les «proves PISA» que ens recorden el nostre fracàs com a promotors i prescriptors del vi català.
  • No sembla que haguem sigut capaços d'atacar de manera eficaç el problema del vi espumós. 
  • .......


Podria anar seguint, però deixem-ho aquí. Com podem fer compatibles aquests problemes amb tota la xaranga que —carregats de bona fe— hem muntat a l'entorn del vi, ens aquests últims deu anys? Dit d'una altra manera: si a la fira del vi de tal poble (amb un munt de vins magnífics) l'èxit d'assistència és tan gran que gairebé col·lapsa l'esdeveniment, com és que, quan aquesta gernació torna a casa seva, les ampolles que realment compra són poques i res tenen  a veure amb els vins de la fira?

En resum: hi hem de seguir treballant. És més: s'ha d'enfocar d'una altra manera. El «programa d'activitats» actual té un rendiment massa baix i ha degenerat cap allò que o bé és massiu i volàtil o bé és trendy i cool —és a dir, inevitablement efímer. Com ho farem? Jo no ho sé pas: només sóc un simple blogger que escriu articles que llegeixen quatre addictes —i aviat només en quedaran tres.

2 comentaris:

jaume - premià de dalt ha dit...

Hola Jaume!

Interessant la teva reflexió i com no, força encertada. Parlar en general dels que van i anem a Fires i tastos és complicat. Sóc dels que creu que si, que les Fires incrementen el coneixement dels nostres vins, sobretot si ets curiós i t'informes una mica.
En els altres punts que dius, ben cert que el preu del raïm segueix sent vergonyós. La venda de vi no va cap amunt i el que dius, moltes botigues duren quatre dies.
Internet i les "marques blanques" també són objecte de reflexió, jo ho veig amb el petit grup que ens veiem de tant en tant, a mi em diuen que només estic pel vi català, i en bona part és cert, però ells és limiten en el preu i aleshores és quan et dono la raó en els grans vins que tenim i que és ven majoritàriament a l'exterior. Les limitacions tampoc són bones. La mentalitat de molta gent ha de canviar, aquella imatge de l'autobús arribant a Alella, bevent-se tots els porrons que deixen dalt de les botes i que gairebé ningú entra ni a comprar ni a interessar-se pels vins encara avui és actual, encara falta molt camí.

Salut

Jaume Aguadé ha dit...

Hola, Jaume de premià!

És un tema molt complex, que no es pot resoldre amb un simple article en un blog. De tota manera, m'ha semblat apropiat transcriure una sèrie de comentaris que han anat sorgint en converses amb diversos actors implicats en la promoció dels nostres vins. Material per a la reflexió, simplement.

Salut!

Jaume