dimarts, 30 de gener de 2018

40 anys enrere, sense enyorança

Quan vaig començar a comprar ampolles de vi —més o menys l'any 80 del segle passat— em va agafar la dèria de col·leccionar les etiquetes de les ampolles que anava bevent. Ara tinc una sèrie d'àlbums antics plens d'aquelles etiquetes que, algunes, corresponen a cellers que ja no existeixen. N'he buscat algunes que fossin de collites dels anys setanta perquè, si teniu prou edat, us puguin dur records dels vins d'aquells temps.

Per exemple, aquest Scala Dei 1976 del que parlava en l'article anterior:


O aquest Marfil Especial 1975, un vi dolç de garnatxa i pansa blanca:


A l'etiqueta següent, si mireu la part de baix a la dreta hi veureu una data: 17.9.84, el dia que vam destapar aquesta ampolla. Recordo que els primers vins de Jean Leon eren molt difícils de trobar. Vaig aconseguir unes ampolles de 1978 i 1979 després d'una certa recerca. Era un vi molt gran, un vi de guarda. Crec que l'última ampolla de 1978 la vaig destapar quan ja havíem entrat al segle XX.


Si teniu una certa edat, recordareu que el Mas La Plana abans es deia Gran Coronas Etiqueta Negra. Crec que aquest 1976 va ser la meva primera ampolla d'una sèrie que encara no s'ha estroncat. Recordo que em va produir un impacte profund.


Quan jo era jovenet, el xampany era un tema de fidelitat familiar: cada família era fidel a una marca i només bevia aquella marca. A casa meva es bevia Canals & Nubiola i a casa els meus padrins es bevia Codorniu. Al meu avi matern, en canvi, li agradava anar provant sempre coses noves —suposo que jo m'hi dec assemblar. Aquesta etiqueta de Recaredo no duu any, però com que el celler es va fundar el 1924, potser és una etiqueta de finals dels anys 70 o, com a molt, primers dels 80.


Aquesta etiqueta sorprendrà els més joves, que no saben que ara fa quaranta anys, Conde de Caralt era un celler amb un bon prestigi i, per exemple, el seu Reserva 1971 era un vi excel·lent.


I és clar que bevíem Rioja. Jo, en particular, era devot de les velles reserves de Viña Tondonia:


Però la meva referència eren el Bordeus i només em recava que no podia comprar-ne tants com n'hauria volgut.




2 comentaris:

Gracienc ha dit...

Gràcies Jaume. Als que fa quaranta anys erem uns marrecs fa goig de veure aquestes etiquetes i és molt interessant entendre com eren les coses aleshores des de la perspectiva d’un consumidor aleshores anònim. Gràcies de nou.

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia, Gracienc, i gràcies pel comentari. Ara que sé que hi ha persones a qui pot agradar/interessar, potser tornaré a penjar etiquetes antigues que tinc desades. Visca la nostàlgia!

Jaume