dimarts, 4 de setembre de 2018

2008 — 2018


En un dia com avui de l'any 2008 vaig estrenar aquest blog amb uns articles —si els llegíssim ara els trobaríem obsolets— sobre els vins de l'Empordà. Ja han passat deu anys, un temps gairebé infinit en el món de la comunicació digital. Ara, després de dos mesos de reflexió sense publicar cap article, he decidit que ha arribat el moment de «passar pàgina» i posar un punt final a aquest Vins de Catalunya: «Apunts d'enografia de Catalunya» on, al llarg de deu anys que no oblidaré, he publicat uns cinc-cents articles de coneixement i reconeixement —fins en podríem dir d'«exaltació»— dels vins que es fan al nostre país, amb un èmfasi especial en el territori on neixen i en les persones que els creen.


El que m'ha aportat, directa i indirectament, aquest blog, és incommensurable. A un nivell personal, el blog ha estat moltes coses: una agenda —pública!— de vins beguts i d'experiències viscudes; un exercici —difícil però delitós, llargament esperat— d'escriptura i de comunicació; un estímul a conèixer i entendre millor les qualitats i les varietats dels vins; una sensació de beure en companyia; una reflexió íntima sobre la possibilitat de contestar dues preguntes de resposta inefable: «com és que el vi ens pot arribar a emocionar tant?» i «com podem comunicar el que sentim quan bevem un d'aquests vins que ens emocionen?».

 

Vins de Catalunya també va néixer amb una voluntat de servei al país, perquè si ara encara hi ha tantes coses per fer, tantes coses que cal millorar, en aquell ja llunyà 2008 la situació era, si se'm permet dir-ho, escandalosa: teníem un país on naixien vins extraordinaris i uns ciutadans d'aquest país que, molt majoritàriament, encara  vivien d'esquena als seus vins. Ajudar a revertir aquella situació paradoxal sempre va ser un objectiu essencial dels «apunts d'enografia», com ho va ser ajudar a bastir una manera de parlar de vins en la nostra llengua. Deu anys després, tot i ser conscient de la meva infinitesimalitat, m'agrada pensar que sí, que he contribuït d'alguna manera a aquests objectius o que, si més no, he fet tant com he pogut perquè ens hi anem acostant

 

Em deia una persona que m'estimo molt que és injust que ara deixi d'escriure al blog quan he gaudit durant tant de temps de la generositat i de l'amistat de tantíssimes persones: «winemakers» extraordinaris que m'han obert les portes dels seus cellers i han volgut compartir amb mi —a canvi de res, no cal dir-ho— no només els seus vins més meravellosos sinó també les seves inquietuds i els seus projectes. Tinc un gran deute amb totes aquestes persones. El coneixement que he rebut d'elles és impagable. 

 

Així doncs, us dic adéu-siau. Els cinc-cents articles seguiran aquí, envellint mica a mica, i sé que amb molts de vosaltres —els que m'heu anat llegint— ens anirem trobant als tastos, a les vinyes i als cellers. No plego: buscaré nous camins on la meva paraula pugui ser útil. 

 

Sempre recordaré amb enyorança els deu anys de

Vins de Catalunya

apunts d'enografia de Catalunya

13 comentaris:

Supergirl ha dit...

Nomès puc dir...... quina llàstima ¡¡¡¡
Hem après molt de vins i d’enografia amb aquest blog¡¡¡
Tinc veritable admiració per les persones que contribueixen a posar els vins catalans on es mereixen i tu Jaume ets una d’elles.

Fins sempre ... salut i sort

Josep Rosselló



jaume - premià de dalt ha dit...

Hola Jaume!
M'ho temia, veia que feia temps que no escribies i avui amb tristor confirmes que deixes el blog.
Durant anys t'he seguit, ja ho saps, i has sigut un referent i ens has fet estimar i apreciar més els vins de casa nostra.
Recordo quan vas guanyar el premi al millor blog, allà a les Drassanes, on ens vam veure, per fi, personalment i la de vins que he begut gràcies als teus apunts i consells.
En aquest aspecte et trobarem a faltar, però de ben segur que ens retrobarem en tastos i podrem seguir comentant aquest o aquell altre vi, l'any vinent que tindré més temps, segur que coincidim.
Rep una forta abraçada i a reveure. Salut i bons vins

Jaume Recolons i Aymerich
Jaume de Premià de Dalt

Jaume Aguadé ha dit...

Moltes gràcies per aquestes paraules, Jaume i Josep!!

És clar que sí que ens seguirem trobant on hi hagi bon vi!

Una abraçada!

Jaume

Xavi Caballero ha dit...

Moltes gràcies per tot el q ens has ensenyat i tan de bo q comencis un nou projecte engrescador per tu i per tots nosaltres.

De nou, moltes gràcies. Xavier.

Jaume Aguadé ha dit...

Gràcies, Xavi! Sou tots molt amables amb mi.

Salut!

Jaume

malVIatge ha dit...

Jaume... us trobarem molt a faltar a la xarxa. De fet la riquessa que teniem fa uns anys enrera en blogs de vins amb el pas del temps ha anat desapareixen del tot. Una veritable llàstima... Tan debò seguim retrobant-nis i compartir un vi que altra.

Una forta abraçada

Jordi Soler ha dit...

Ha estat un plaer llegir-te. Vaig descobrir el teu blog tot just fa 3 anys i durant aquest temps s'ha convertit en una de les meves lectures preferides del mon del vi.
Moltes gràcies!!

Salut i bon vi!

Jordi

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume Aguadé ha dit...

Gràcies, Gali, per les paraules que em dius ara i per tantes vegades que ens hem anat trobant. Si-us-plau: segueix amb el teu blog, que sempre m'ha inspirat.

Fins sempre!

Jaume

Jaume Aguadé ha dit...

Jordi, Guillem,

Ara vaig coneixent moltes persones com vosaltres que m'anaven seguint i que em diuen que, d'alguna manera, els meus articles us inspiraven i us feien gaudir més del vi. Em doneu unes grans alegries.

Diria que començo a trobar a faltar escriure al meu blog!

Salut!

Jaume

malVIatge ha dit...

No defallirem Jaume... som tossuts de mena.
No deixis de fer-te sentir d'alguna o altra manera.
Una abraçada molt i molt forta

Àngel VM ha dit...

Hola. Només puc dir-te: Moltes, moltíssimes gràcies. I que el que et porti el futur sigui tant brillant com el blog que ara deixes.

Salut...

Jaume Aguadé ha dit...

Gràcies, Àngel, pel teu comentari que, a més m'ha permès descobrir un blog que no tenia "controlat". Llegiré les teves notes. Veig que t'agrada el Tiques i això vol dir que ens entendrem fàcilment!

Salut!

Jaume