dijous, 18 de març de 2010

Vins per a un temps de neu i misèria

La neu ha cobert aquesta terra i ha descobert la misèria d'un país venut a la barateria innoble dels usurers. La neu, que és saó i purificació, la neu que és bonica i útil, ara ens volen fer creure que és una catàstrofe i amb aquesta mentida volen encobrir, de manera matussera, la precarietat d'unes infraestructures que engreixen el lladregam que en treu profit i malserveixen aquest poble que de vegades penso que ja s'ha acostumat a ser mesell...

En aquests dies de tanta neu i tant desori, aquests són alguns dels vins que he tastat i vull compartir amb els hipotètics lectors d'aquestes pàgines.


Començaré amb un merlot molt bo, ple i equilibrat, madur, amb bona fruita i bon pes. Du un nom una mica sorprenent: Més que Paraules 2006, i procedeix del celler Jaumandreu, de Fonollosa, entre Súria i Calaf, al Bages. Diria que és un vi que ja coneixíem amb un altre nom. En qualsevol cas, un merlot ben recomanable, amb una etiqueta força cridanera que inclou un llarg text (difícil de llegir) del Pla més descaradament cínic.

El conegut celler Cérvoles, de La pobla de Cérvoles, acaba de treure al mercat un nou vi que es diu Colors. He visitat aquest celler en més d'una ocasió, atret per la vàlua dels seus vins i, encara més, per la immensa qualitat del paisatge d'aquest vessant nord de la Serra de la Llena. L'indret és plàcid i el celler és proporcionat i ben endreçat. Els seus vins són a la meva curta llista de vins preferits i intento que al meu petit celler hi hagi, com a mínim, una ampolla de Cérvoles de cada nova collita. El Colors 2007 és, com si diguéssim, el seu "segon vi", d'un preu més reduït. Hi són majoritàries les varietats ull de llebre, cabernet i garnatxa. D'un roig bonic, és saborós i té una certa amplada però, fet i fet, és una mica curt i no molt expressiu. Té un bon atac i s'hi noten la fruita madura i un cert caràcter. Interessant.


El Clos Lentiscus 2004, de Viticultors del Mongòs, al Garraf, és un monovarietal de sumoll amb dotze mesos de criança en roure francès. És un vi sorprenent i atípic, que només m'atreviria a recomanar als tastavins més agosarats.

Mai no he volgut defugir la subjectivitat inherent al procés de tastar i apreciar un vi. No aspiro a l'objectivitat i així ho proclamo al propi encapçalament d'aquest bloc: "opinions esbiaixades..." Dic això perquè s'entengui que el plaer que m'ha proporcionat tastar el Gewürztraminer del celler Parés Baltà ---que du el nom de Ginesta 2009--- procedeix, no només de la qualitat d'aquest vi magnífic, sinó també, en bona part, de la seva capacitat de reobrir records d'un passat en que jo vivia a Alemanya i descobria, dia a dia, els seus vins delectables. Riesling, tanmateix, però potser encara més altres coses com Müller-Thurgau o Muskat i, per damunt de tot, Gewürztraminer.

La meva recomanació sobre aquest vi diria, a la manera de Salvat-Papasseit, "si en saps el plaer, no l'estalviïs". A la meva llibreta hi vaig apuntar coses (exagerades? massa subjectives?) com ara aquestes: "Color molt pàl·lid, fràgil, bonic. Nas deliciós, varietal: fruita blanca, préssec de vinya, flors. Caràcter i sensació d'autenticitat. A la boca, magnífic, fresc i melós. Entra molt bé, té volum i longitud. Equilibri. Dolcesa continguda. Acidesa encertada. Vi fràgil. Records d'Alemanya. Molt encertat. Treball acurat. Molt bo!". No descarto deixar envellir alguna ampolla d'aquest vi a veure què ens pot aportar d'aquí a quatre o cinc anys...

2 comentaris:

viníssim ha dit...

Hola Jaume, comparteixo la teva opinió sobre el Colors, si no coneguèssim els altres vins del celler encara seríem més durs en els comentaris. M'apunto el Lentiscus, i compateixo amb tu que el sumoll és per paladars agoserats. M'agrada't molt la cita d'en Salvat, me la guardo.

Nani Viníssim

jareay ha dit...

¡Hola Jaume!

Estic d'acord amb el comentari que feu sobre el vi Colors de Cérvoles, pel meu gust una petita decepció.
Pel que fa al sumoll, crec que potser en negres són una mica "particulars", però en rosats realment són molt agradables.
Prenc nota del Ginesta de Parés Baltà, sempre és interessant provar els Gewürztraminer que es fan a casa nostra. Del mateix celler he tastat un vi blanc que es diu Honeymoon, un monovarietal de parellada que està força bé - relació preu - qualitat-.
Salut i fins una altra ocasió.