dimarts, 27 d’abril de 2010

Substàncies prohibides, a Porrera


El dilluns 26 d'abril, un grup d'aficionats es van trobar a "La Cooperativa" de Porrera per tastar substàncies explícitament prohibides per la legislació de l'Estat.


No es tractava d'opiacis ni de derivats del cànnabis (Porrera...), sinó de vins. Era una mostra de vins excel·lents que tenien en comú els fets de procedir de les vinyes de Porrera i d'estar elaborats a partir de raïms de la varietat cari......

Aquesta varietat, la cari..... , és pròpia i tradicional al nostre país, però l'ordre APA/2351/2002 promulgada pel "gobierno de España" el dia onze de setembre (tanmateix!) de l'any 2002 prohibeix, en el seu article 2.2, que cap vi pugui dir que està elaborat a partir de la varietat cari... El motiu, absurd i incomprensible, és que hi ha una ciutat d'Espanya i una Denominació d'Origen que es diuen ---ves per on!--- "Cariñena" i, segons els legisladors, aquest és motiu suficient perquè aquesta varietat de raïm, estesa per tot el món i anomenada cari.... no pugui lluir el seu propi nom en les etiquetes dels vins a que dóna lloc. De fet, l'ordre APA/1719/2007 que regula les varietats de ceps autoritzades a l'estat, no inclou pas la cari..., però sí que autoritza, a Catalunya, les varietats "mazuela" (quins co...!) i "samsó".

Per posar un exemple, és com si no fos legal escriure "queso de cabra" per no lesionar els suposats drets dels fabricants de formatge de la vila de Cabra del Camp, comarca de l'Alt Camp.

Malgrat aquest disbarat jurídic (l'enèssim!), aquest dilluns, els afortunats que ens vam reunir a Porrera vam tastar a pler el bo i millor que aquest cep honorable ens pot oferir. Els cellers de Porrera, en un dia radiant i càlid (fins i tot massa càlid per a un tast com cal) van oferir-nos una mostra del que hi ha a les seves bótes i els seus cellers, sempre partint de la carinyena. Tastar els 2009 i 2008 i apreciar-ne les virtuts i les potencialitats, a pleret, escoltar les biografies de cada partida, xerrar amb persones conegudes i amb persones acabades de conèixer, imaginar com aquests líquids aniran amorosint-se a les bótes, tastar els platillos que van servint la gent del Restaurant La Cooperativa... això i més és el que vaig poder fer aquest dilluns, gràcies a aquesta ferma iniciativa dels cellers de Porrera.

No puc repetir ara la llista de tots els vins tastats ni oferir-ne una descripció individualitzada que, com que l'ambient no convidava a prendre minucioses notes, seria més fruit de la meva imaginació que no pas d'observacions contrastables i concretes. Recordo haver tastat amb especial plaer la carinyena 2009 de l'Ester Nin, les carinyenes 2007 i 2008 de L'Encastell, tan diferents entre elles, i la carinyena 2009 de Mas Martinet. Clos Dominic ens va oferir un vi ja fet, carinyena 100%: l'extraordinària Selecció Andreu 2007, un vi monumental. I, de manera molt especial, em vaig sentir emocionat per la carinyena 2009 que ens va presentar Vall Llach i que, amb l'ajuda dels astres (és a dir, d'en Salus!), s'ha de convertir en un vi molt gran. Però n'hi havia molts més, i tots eren dignes de tast i tots eren delectables.

Un tastavins inepte com sóc jo no hauria d'atrevir-se a fer prediccions sobre el futur d'aquests vins, però sí que diré que la impressió que va quedar-me després del tast és que la carinyena de Porrera del 2009 té el potencial per esdevenir una anyada de primera magnitud....

...però n'haurem de dir samsó...

...o "mazuela"!

dilluns, 5 d’abril de 2010

Priorat, tres collites i tres estils

Radical: Els Escurçons 2006.

A l'etiqueta d'aquest vi singular de Mas Martinet hi llegim: Antigues vinyes de ca l'Olives. De fet, l'origen d'aquest vi el trobem als ceps de garnatxa i syrah d'una vinya de poc menys de dues ha que hi ha al punt més alt de la carena que separa els termes de Porrera i Falset, a l'indret anomenat la Pedra del Terme (vèrtex geodèsic de 601 m d'alçada), una vinya excepcional ---que pertany, tanmateix, al terme municipal de Falset--- que es va plantar el 1999 i que, en aquesta collita del 2006, va donar 5.500 ampolles d'un vi dens i potent, poc convencional, complex, mineral i singular, d'elevada acidesa.

Pel que fa a la collita del 2006 al Priorat, convé recordar que va tractar-se d'un any molt sec i força càlid i que, en canvi, a mitjan setembre van caure uns aiguats fortíssims (es va parlar --ho recordareu--- de la cua de l'huracà Jordan). En general, es diu que 2006 va ser una collita de qualitat inferior a la del 2005, però jo no n'estic del tot convençut.

En aquest vi m'hi ha semblat veure la ma de la Sara Pérez, una enòloga d'un prestigi immens, autora d'una sèrie de vins que jo m'atreviria a qualificar com a "radicals" perquè, en la recerca de la màxima expressió de cada terrer, no fan concessions de cap mena a res que pugui implicar "l'èxit fàcil". Tinc al cap, quan dic això, vins com Venus o Partida dels Bellvisos. En qualsevol cas, a mi aquests vins em resulten una mica massa "durs" i els trobo a faltar un punt d'hedonisme, de sensualitat. Malgrat això, aquesta vinya té una situació tan singular i està treballada ---n'estic convençut--- amb un rigor tan sòlid, que crec que m'agradarà seguir i valorar les seves successives collites.

Bordelès: Herència del Padrí 2005

Adjectivar com a "bordelès" el vi que en Bernard Magrez fa a Porrera pot semblar un recurs fàcil, però, en aquest cas, crec que s'ajusta molt a la realitat d'aquest vi que tan ens va agradar als companys del grup de tastavins. És un vi afinat, atractiu i elegant que té la virtut d'aportar, sense deixar de ser prioratí, aquells tanins tan ben perfeccionats i aquell punt d'esfericitat i opulència que he trobat en els bons bordeus. Hi predominen la carinyena i la garnatxa, i també hi ha una mica de merlot i cabernet.

En Bernard Magrez ---que, recordem-ho, és el propietari d'una trentena de cellers d'arreu del món, entre els que destaquen el Château Pape Clement (el meu primer bordeus!)--- a la seva pàgina web diu, del seu celler de Porrera, "Ce vignoble de Priorat, dont j'ai fait l'acquisition il y a 6 ans, produit un vin d'une délicatesse et d'une race exceptionnelles. Il est à mon avis au niveau des très grands Bordeaux. C'est sûrement une des plus belles acquisitions que j'ai realisé" i aquestes paraules que no m'haurien semblat, en unes altres circumstàncies, res més que una publicitat retòrica i buida, em semblen, ara que tinc fresc el record de la copa d'Herència del Padrí 2005 que vaig tastar, força justes i significatives.

La collita de 2005 va ser, al Priorat, molt minsa. Potser va ser una de les més curtes que es recorden. L'any va ser molt sec, l'hivern va ser fred i l'estiu no va ser gaire calent. Alguns 2005 són excel·lents, però n'hi ha d'altres que encara estan com una mica tancats.

I després de cantar les lloances d'aquest vi de Porrera, no puc estar-me de proclamar la vergonya aliena que he sentit quan he llegit la seva contraetiqueta. No em refereixo a la frase en negreta que proclama "Vi d'Espanya" perquè, ens agradi o no, és una frase correcta ---en un cert sentit--- i, fet i fet, gairebé totes les ampolles de vi català l'inclouen (ni que sigui en anglès). Em refereixo a les barbaritats que en Bernard Magrez hi escriu. Senyor Magrez: No podeu degradar el vostre vi amb frases tan impresentables com aquestes:

"He portat molte atenció en aquest gran vi, reflex de la experiència adquirida [...] En aquests rics terrenys, he desitjat elaborar una collita d'excepció i he emprat amb deler els mètodes antics. Els raïms estan escollits així, gra a gra. Aquest vi es criat 18 mesos en botes de roure francès."

Si-us-plau, senyor Magrez, us demano que esmeneu aquesta etiqueta el més aviat possible. Gràcies.

L'estructura de la matèria: Gratallops 2007

Un grup de viticultors del Priorat han estat promovent la creació dels "vins de vila", a l'estil de la denominació comunal que s'utilitza a la Borgonya on el vi de les vinyes de, diguem, Chambolle-Musigny, pot etiquetar-se com a "Chambolle-Musigny", independentment de qui sigui l'elaborador (amb unes certes restriccions, és clar). Finalment, en el cas de l'Álvaro Palacios, aquesta idea s'ha concretat en aquest seu primer "Gratallops". Haurem de veure si la idea ---que, naturalment, també té detractors i també té inconvenients--- segueix endavant i anem veient més "Gratallops" i "Porreres" i "Torrojes" de cellers diversos.

He tastat encara pocs priorats del 2007 i, pel que diuen els que hi entenen, va ser un any on la climatologia va plantejar problemes de solució complexa, però crec que bé podria ser un any d'una gran qualitat. Els viticultors es van trobar, d'una banda, amb l'onada de calor de finals d'agost i, de l'altra, amb les fortes pluges dels primers dies d'octubre.

A l'etiqueta d'aquest Gratallops 2007 hi podem llegir els noms de les vinyes (partides) d'on procedeix: Coll del Corral, Ermites, La Capella, Socarrats, Obagues, Manyetes, Camp d'en Piqué i la Baixada. Fóra bonic anar delimitant cada una d'aquestes vinyes en un mapa i obtenir d'aquesta manera un mapa complet de la geografia vital d'aquest vi.

Com ja m'ha passat amb algun altre 2007, en aquest vi hi veig molta matèria que caldrà domar i que, previsiblement, pot donar lloc, arribat el moment just, a un vi força, força gran. Ara mateix, hi ha de tot, però encara amb un cert desordre, i el vi necessita molt de temps per obrir-se. Hi ha una gran quantitat de fruita madura, herbes, espècies, fins un punt de mineral. Tot sembla indicar que, amb una mica de paciència, aquest vi evolucionarà cap a un Priorat clàssic, equilibrat i enlluernador.