Arriba un punt, anant de Castelló d'Empúries cap el sud-oest, en que la plana de l'Empordà comença a fer unes petites ondulacions i guanya una mica d'alçada ---som a llocs com Garrigàs, Vilamalla, Palau de Santa Eulàlia o Siurana--- i aquesta mínima elevació del terreny basta perquè puguem tenir una panoràmica amplíssima, màgica, sobre la plana al·luvial i l'Albera.Si fóssiu un ciutadà romà benestant, en un lloc així potser us hi faríeu una vil·la, amb un jardí en pendent, de cara a l'horitzó, i en aquest jardí potser hi plantaríeu vinyes i oliveres, arbres fruiters i flors i verdures. Res no us privaria la vista i us podríeu sentir afortunat, mentre us acostàveu a la boca una copa amb l'aromàtic vi dels ceps del vostre jardí.
No som als temps de l'imperi romà ni jo sóc aquell Severus que, conjecturalment, va donar nom al lloc que ara és Siurana d'Empordà. Però la imatge "romana" se'm presenta amb força mentre camino per les vinyes/jardí del petit celler Vins de Taller i parlo amb el seu enòleg, Antón Lorenzo.
Us vindria de gust tastar un Cortese català?La Cortese és una varietat molt localitzada al Piemont i de la qual, que jo sàpiga, només n'hi ha una única vinya a Catalunya: dos mil ceps plantats a Siurana d'Empordà, a partir dels quals el celler Vins de Taller vinifica un blanc monovarietal criat en fusta, molt escàs. La resta de vinyes d'aquest celler són també de varietats que podríem considerar atípiques en el nostre país: Per a vins blancs, la trilogia del Ròdan: Viognier, Roussanne i Marsanne, i per a negres la Merlot i l'híbrida Marselan.
Vins de Taller és un celler petit ---el nom és una paràfrasi de "vins de garage"--- de quatre ha de vinya i sis a vuit mil ampolles, però en el qual s'observa una clara aposta per la qualitat i la singularitat. El tast que vaig fer del Marselan 2009 ---que, naturalment, encara és a la bóta--- em va descobrir un vi amb una riquesa aromàtica preciosa que, amb un cupatge apropiat amb el Merlot (amb més acidesa i trempera) ha de donar un negre 2009 interessantíssim.
Més enllà d'aquestes mostres de bóta, els vins d'aquest celler que he tastat són el Viognier-Roussanne-Marsanne 2007, el Cortese 2008 i el Merlot-Marselan 2008. En els dos blancs, per al meu gust, hi domina massa la fusta. I és una llàstima perquè, si llegim per sota d'aquesta fusta, hi trobem uns vins de gran intensitat, originals i molt amplis, amb un bon equilibri entre el greix i l'acidesa. El negre de Merlot i Marselan és excel·lent, fresc i aromàtic, amb un punt de complexitat que el fa molt atractiu, principalment al nas, i amb unes notes cremoses que s'equilibren molt bé amb una fruita evident i llaminera.
Amb una copa d'aquest vi a la ma, assegut en una terrassa empordanesa, a l'horabaixa, la visió del patrici a la seva vil·la retorna amb força.
