diumenge, 14 de juliol de 2013

Les constants de l'Univers

Els físics es pregunten per què les constants bàsiques de l'Univers tenen precisament els valors que tenen —i no uns altres. Aquestes constants són les que governen les lleis del nostre Univers i una ínfima variació ens portaria a un Univers absolutament diferent del nostre.

No se sap el motiu que fa que aquestes constants siguin com són. Una teoria parla de que no hi ha un Univers, sinó molts —infinits— i que en cada un d'aquests universos les constants tenen valors diferents —tots els valors possibles. Vivim en l'Univers on les constants tenen els valors que ens permeten existir, afirma aquesta teoria dels Multiversos.


Què té a veure tot això amb l'enografia?

Hi he pensat perquè recentment he pogut fer dos tastos que, rotundament, pertanyen a universos diferents. Vins amb "constants cosmològiques" desfasades una de l'altra.

El primer tast es deu a la generositat d'en Julien —el cap d'aquell indret de culte que es diu La Part dels Àngels— i contenia una dotzena de vins de l'Ardecha, la Turena, el Jura, el Roine, el Beaujolais... Els noms eren Jouret, Villemade, Bornad, Lapierre, Thévenet pare i fill, Dutraive, Souhaut, Dard & Ribo, Sanzay... No tocaria parlar d'aquests vins en el meu bloc, però no puc deixar d'anotar les sensacions perfumades i fresques del magnífic cabernet franc Les Poyeux 2010 d'Antoine Sanzay, ni l'elegància austera i tensa, la linealitat estricta del Morgon 2011 de Thévenet —un vi extraordinari que ara mateix tinc a la copa, mentre escric això. I, encara, el privilegi de tastar i comparar, un al costat de l'altre, els dos Morgon 2012 de Lapierre —el deliciós, fresc, fruitat, aromàtic, llaminer, tens i pur vi "normal" i l'immensament més pur, més elegant, més profund, més seriós vi "sense sulfurós afegit". Són vins d'un altre Univers, on les constants de la física —i del plaer— són unes altres de ben diferents.


El segon tast és de vins del nostre propi Univers, del nostre "país petit" —de l'Empordà. Un tast que potser encara és més extraordinari i que també es deu a la generositat d'una persona, en aquest cas la Carme de Vinyes d'Olivardots —i a la bona feina d'en Ramon Roset i en Jaume Pallàs. Conscient que m'arrisco a fer-vos caure en el terrible pecat d'enveja que farà que us cusin els ulls al segon cercle del Purgatori, explicaré que en aquest tast inoblidable vam poder beure, comparar i discutir tots els "varietals de terrer" Vd'O que han existit, alguns que existiran i fins algun que potser no existirà.

Ja coneixeu l'altíssima qualitat dels Vd'O i, si seguiu una mica aquests meus Apunts d'Enografia, ja sabreu com m'agraden aquests vins, des d'aquell llunyà juliol del 2008 en que vaig tastar la primera collita del 2006 de Vinyes d'Olivardots i vaig quedar-ne enamorat.

Si voleu un relat complet i acurat d'aquell tast, el podeu llegir al bloc d'en Ramon Roset. Però, encara que ell ja ho hagi dit millor que jo, deixeu-me que m'esplaï en el record d'alguns d'aquells vins. En primer lloc, els que duen el dígit "1", que són les carinyenes de la "Vinya de l'Avi" de Vilamaniscle i "El Roquer" de Rabós, en terrenys de pissarra. El clàssic 1.07, el complex i voluminós 1.08, l'extraordinari 1.09 —concentradíssim, aromàtic, cremós, arrodonit, madur, especiat...— i el misteriós 1.10 que ara mateix és força difícil de beure però podria representar la màxima expressió d'una carinyena salvatge, poderosa i inoblidable —en funció de com evolucioni.

El dígit "2" identifica les carinyenes de sauló de la centenària vinya de "l'Hort d'en Joan", a Capmany i, ni que sigui per un petit marge, són potser els vins més excelsos d'Olivardots. Quin plaer ens van donar el 2.08 i el 2.09, dos vins que freguen la perfecció! Dos vins que són a la llista dels millors vins de carinyena que es puguin fer al món! El 2.08 és monumental, però jo diria que el 2.09, amb el temps, l'arribarà a superar. No hi haurà 2.10 perquè aquesta vinya, que és la darrera que es cull a la finca, pels volts del dia del Pilar, aquell any va rebre els assots d'una pluja ferotge.

L'únic "3" que s'ha fet és el 3.08, que és un sirà espectacular —malgrat que procedeix d'unes vinyes de només 6 anys. Un vi immens i plaent, un vi que enlluerna, un vi de sapiditat densa i amb un impacte aromàtic que no deixa indiferent ningú. Més alegre, sense aquella dignitat austera que t'acosta al terrer de les carinyenes, però bo, molt i molt bo!

Tastem també un 4.09 —un cabernet que és un bon cabernet, però ha de créixer molt si vol acostar-se als seus companys— i un 5.10, que és una deliciosa garnatxa, perfumada i elegant, pura fruita líquida, amb força per anar creixent amb el temps. I vam tastar alguna altra cosa, com una mostra de bóta d'un hipotètic 2012, l'any del foc, que impressionava perquè ens feia reviure aquell desastre.

I la sorpresa va ser un 6.11, que és una carinyena blanca de la vinya centenària de Comamillana, prop de Mollet, criat vuit mesos amb les mares, en inoxidable. És un vi interessantíssim, de nas bonic, elegant i peculiar, amb unes qualitats a la boca que el fan delectable —sedós, equilibrat, arrodonit, saborós, elegantíssim, subtil i diferent. Un vi escàs que convida a la meditació.

Miríades d'universos en el planeta enogràfic.

4 comentaris:

Ramon Roset i Morera ha dit...

Molt bon post, Jaume. La grandesa dels esdeveniments com el que vàrem viure a Girona és que cadascú de nosaltres els expliqui aportant el seu particular punt de vista. Per sort som plurals!!!!

Jaume Aguadé ha dit...

Celebro que t'hagi agradat el meu article, Ramon.

El fet que vaig fer aquests dos tastos tant diferents, tant junts en el temps, em va fer reflexionar sobre com són de relatives totes les coses ... i encara més les que tenen a veure amb el món del vi!

Salut!

Jaume

Dani Coll ha dit...

Bon article, Jaume ! Si continuem així, amb tastos tant excepcionals, al final acabarem els adjectius !!!

Salut.

Dani.

Jaume Aguadé ha dit...

Gràcies, Dani.

És ben veritat que som uns afortunats i que tenim un país i uns pagesos i enòlegs que de vegades penso que no ens els mereixem. Això ho hem de dir als nostres blocs, que tothom se n'adoni que poder obrir, per un preu molt i molt modest pel que realment val el vi, una ampolla de, diguem, Vd'O 3.08, és un privilegi que hauríem de valorar i aprofitar!

Salut!

Jaume