dilluns, 20 de gener de 2014

Introibo ad altare deum

Rosat, gairebé vermell, característicament pinot, amb la fina bombolla que ja sabem. Intens. Ho és i se'n diu: és l'Intens 2010 de Recaredo —el primer vi escumós amb certificació biodinàmica. Trenta mesos de criança, un 40% de monestrell i la resta és pinot: intensament pinot, un pinot llaminer que m'acosta a un pinot català que m'encanta, que és el Biu de Batlliu de Sort.


N'he obert una ampolla fa un parell de dies i l'hem begut a taula, amb entusiasme, perquè és un vi deliciós que pot acompanyar gairebé qualsevol menja. He dit ja que és intens? En aquest cava, la tradicional austeritat de Recaredo sembla que s'hagi relaxat una mica per donar-nos un vi que, sense sortir dels paràmetres de qualitat d'aquest celler, és més obert, més fàcil, ple de cireres i magranes, de color desacomplexat, de bombolla manyaga i de pas de boca pur.

Però aquesta ampolla d'Intens 2010 només ha estat el nostre particular Introibo ad altare deum, perquè teníem la intenció d'obrir una ampolla que feia mesos que esperava el seu moment de glòria terrenal: Reserva Particular de Recaredo Enoteca 2002.


Es tracta d'una edició especial de 628 ampolles numerades que es va fer amb motiu del 50è aniversari de la primera Reserva Particular que en Josep Mata Capellades va elaborar el 1962. En aquests 50 anys s'han fet 39 collites d'aquest vi superlatiu i jo em considero molt afortunat d'haver-ne pogut tastar —en aquests darrers cinc o sis anys— algunes de les més mítiques: 1984, 1991, 1993, 1996, 1999, 2001, 2002. Parlo de vins amb dos-cents o tres-cents mesos de criança!

L'ampolla de l'altre dia va ser degollada el 17 de setembre del 2012, quan duia 112 mesos de criança. Tot ell era un prodigi de delicadesa, de matisos tènues i gloriosos, de sumptuosa harmonia. Podria intentar adjectivar-lo —ja ho sabeu: que si pastisseria, que si fruits secs, que si integració completa del carbònic, que si autòlisi— però tant se val! Hi ha un nivell de perfecció a partir del qual aquests adjectius més aviat denigren qui els emet perquè el vi vola força més amunt. Diguem que va ser una ampolla memorable.

I les copes? En algun article anterior ja he revelat la meva pueril preocupació per no haver trobat encara una copa per a vins espumosos que em satisfaci. Ara en tinc unes que m'agraden força i que van ser les que vaig utilitzar amb aquests dos vins de Recaredo: Spiegelau Authentis 440-01-85.