Una garnatxa de gran puresa i sabor, profundament deliciosa i amb poca fusta, seria una definició abreujada —i massa superficial— del nou vi d'Orto: Terra Roja 2012.
Si se'm permet fer una mica de paròdia de Josep Pla, afirmaria que la contribució dels germans Beltran, en Josep Maria Jové i en Joan Asens al benestar de la nissaga humana, al plaer dels sentits i de l'enteniment, és monumental i indiscutible. El cas és que crec que això és veritat, perquè sense els vins que ells fan a Orto el nostre panorama enogràfic seria força més pobre i nosaltres seríem una mica menys feliços. Els vins d'Orto, —del Blanc Brisat al quinta-essencial Les Tallades de Cal Nicolau— són potser els nostres vins més purs i "verticals". Recordem que, a la geometria, la paraula "ortogonal" fa referència a la perpendicularitat, a l'angle recte, a la verticalitat, al concepte d'isometria —que significa "igualtat de distàncies" i també "absència de deformació". Els geòmetres parlem de "transformació ortogonal" per referir-nos a una transformació que preserva completament les propietats geomètriques i lineals de l'espai, sense alterar-ne ni els angles ni les distàncies...
Per tot això, quan vaig saber que del celler d'Orto n'acabava de sortir un nou vi, vaig córrer a comprar-ne una ampolla que he obert avui mateix i que ara tinc al meu costat, en una copa borgonya. No sé si l'efecte de la copa borgonya en els vins d'Orto és físicament mesurable o és simplement psicològic —que no vol pas dir que sigui menys real, ben al contrari!— però a mi aquests vins sempre m'indueixen a buscar a l'armari aquestes copes més ventrudes i de boca petita.
Aquesta garnatxa d'Orto és d'un color vermell lluent i evoca les prunes i les cireres. L'aroma és neta i calma, elegant però planera. Lleugeresa, puresa, ordre. Un vi fresc que vaig bevent amb una certa avidesa i que sembla senzill —com semblen senzilles (sense ser-ho gens) les maniobres d'un artesà ensinistrat i destre. És coherent amb la filosofia de les grans obres d'Orto i evoca mons frescos i lleument ingràvids. Deixa una certa persistència en els sentits i en la memòria, come un frutto che è ricordo e stagione...
[Les paraules del títol han sortit d'un conegudíssim poema de Pavese que comença amb les paraules "Terra rossa..."]