dimecres, 4 de juny de 2014

Llicorella de l'Albera

A la paret del meu despatx hi tinc un póster editat per la DOQ Priorat amb el lema "In Llicorella we trust". No crec que haguem de sacralitzar cap sòl en concret, però és lícit preguntar-se on podem trobar —fora del Priorat— sòls de llicorella com els que ens donen aquells vins que tant estimem. Si el Mapa de Sòls de Catalunya —que no s'ha de confondre amb el mapa geològic— estigués acabat, podríem contestar aquesta qüestió sense moure'ns de casa, però no és així i ens cal anar a mirar-ho sobre el terreny.


Per això he pujat avui al coll de la Serra de la Baga d'en Ferran, entre Vilamaniscle i la Vall de la Balmeta, perquè és cert que els terrenys de l'Albera entre Rabós i el Cap de Creus tenen sòls de llicorella. És un dia de tramuntana —no gens forta, més aviat agradable— i els horitzons són claríssims. L'alçada és de 250 metres sobre el mar i hi ha una vinya que és del celler Mas Pòlit, de Vilamaniscle.
 

El mas Pòlit és una edificació que apareix documentada des del 1333. El seu actual copropietari —en Josep Lluís Iglesias— ha publicat una interessant monografia sobre la història d'aquest mas i de les seves vinyes, que pot entendre's també com una breu història del vi a Catalunya —i, més especialment, a l'Empordà— des del punt de vista del mas Pòlit. També ha iniciat la recuperació de l'elaboració de vi al mas.


Crec que la primera collita de Mas Pòlit va ser la del 2004. Quan va aparèixer, vaig comprar-ne un parell d'ampolles i vaig tenir la dissort que el vi no em va semblar gens encertat. No puc saber si aquelles ampolles eren realment representatives de la qualitat del celler, el cas és que vaig deixar de banda Mas Pòlit fins aquest moment que, mogut per la curiositat —i pel consell d'algun bon amic— he tornat a tastar els vins de Mas Pòlit —què dic tastar! beure'n diverses ampolles!— i estic content d'haver-ho fet, perquè el Mas Pòlit 2012 m'ha semblat excel·lent.


El vi té majoria absoluta de garnatxa i la resta és cabernet i sirà. Se n'han fet prop de sis mil ampolles i la criança ha estat de nou mesos en bóta nova. Només acostar la copa al nas ja em fa pensar que hi tinc alguna cosa interessant, perquè l'aroma és densa, melosa i penetrant, sense pesantor, amb regalèssia i alguna nota torrada. A la boca la densitat és notable però fluïda i hi ha moments en què l'anomenaria vellutat. Les notes més cremoses de la fusta són prou agradables, però quan l'airejo una mica va sortint millor la fruita —la pruna molt madura— i el sabor s'expandeix. Crec que un cert temps a l'ampolla faria que aquesta vainilla i aquests torrats s'integressin millor al conjunt, que ara mateix ja és prou notable. Estic content d'haver retrobat aquest celler empordanès.

També elabora una carinyena blanca —d'una vinya molt vella—, que em deleixo per tastar. Però n'han fet molt poques ampolles i encara no n'he trobada cap. Ja arribarà el moment que, si el vi em plau —com espero i desitjo— en parlaré en aquests Apunts.