Quan vaig tornar a casa, tenia a punt una ampolla de Nívia 2013 —el vi de Mas Llunes que l'estiu passat vaig tenir el privilegi de tastar en totes les seves collites (vegeu aquest article). Havia tingut desada aquesta ampolla des d'aquell moment, perquè vaig pensar que al vi li aniria bé una mica més de repòs.
La darrera collita d'aquest vi escàs i preciós té un estil una mica diferent a les anyades anteriors, amb la presència del macabeu i la garnatxa roja al costat de la garnatxa blanca i la carinyena blanca. Un estil que pot semblar més lleuger, més fresc, més amorosit, però segueix sent estricte i subtil, ben equilibrat. Com em ve de gust aquest vi empordanès després de caminar pels terrenys del Cap de Creus, en plena florida! Ametlla tendra, pera, volum harmònic, lleu nèctar... Es fa present a la boca amb personalitat, textures untuoses però ingràvides, subtileses de fruita, sabor que es perllonga. Vi per a ser decantat i ser begut —amb atenció, com escau als grans vins— quan hagi perdut una mica la fredor. El record de les sentors del matí m'ha quedat tan gravat a la memòria que el Nívia sembla que me les retorni.
Ara feia dies que no venia a l'Empordà i no m'he pogut estar de voltar per alguns dels meus cellers amics. He tornat a casa —no cal dir-ho— carregat d'ampolles que sé que em faran delir. La Vinyeta*, Martí Fabra, Mas Llunes, la Cooperativa de Garriguella...
De La Vinyeta m'he endut una ampolla de Llavors blanc 2014, un vi que mai no havia tastat. Crec que és la segona collita. És un macabeu de vinyes velles, amb una mica de xarel·lo, amb un parell de mesos de bóta.
El vi té una tonalitat relativament pàl·lida i l'aroma és molt subtil: neta, fresca, amb només una mica de fruita blanca i un lleu indici de fumats. A la boca m'ha semblat superb! Austeritat, equilibri, molt de sabor sense cap concessió a l'exuberància ni als focs d'artifici. I dóna al paladar unes sensacions tan plenes, tan rodones, que m'ha enamorat. Un d'aquells blancs màgics que mentre el tens a la boca et va «dient coses» diverses i successives, i sembla que mai no hagi d'arribar a cap decadència, cap eixutesa. M'agradaria tornar-lo a tastar d'aquí a uns mesos, o un any —perquè ara, amb només un parell de mesos a l'ampolla, potser les aromes han sofert un cert tancament o implosió. En qualsevol cas, avui ja m'ha semblat excel·lent.
