Classificacions: El Rosselló

Els francesos estan molt cofois de les classificacions dels seus vins —hauríem de dir «de les seves vinyes»— i el fet és que aquestes classificacions que tenen una història tan llarga han tingut una influència incontrovertible en la creació del paisatge enogràfic de França. Vull dir tot allò dels premiers crus i els deuxièmes. Aquí sembla que no ens agraden gaire aquestes coses.

He pensat en tot això perquè he trobat, a La Revue du Vin de France, una proposta de classificació que afecta a vins catalans. En parlaré més endavant, però deixeu-me que comenci preguntant-me si les classificacions poden influir els nostres consumidors.

Jo veig diversos tipus de consumidors:

• Els impermeables. Sempre han begut el mateix i no pensen canviar. Beuen, diguem, Marqués de Cáceres i Blanc Pescador, i quan van convidats toleren amb resignació aquells vins estranys que els ofereixen.
• Els que compren l'ampolla de vi com qualsevol altre producte del súper: per una etiqueta atractiva, per un preu d'oferta. Són l'objectiu del màrqueting dels creadors de la gran quantitat de vins de marca blanca que han omplert, en molt poc temps, les lleixes de les nostre botigues. Sembla que amb aquests consumidors les do o les indicacions de qualitat no hi tenen gaire a fer.
• Els que retenen tres o quatre noms mediàtics (Rueda, verdejo, roble,...). En aquest grup seria possible que la publicitat hi incidís, però costarà molt. Si he de fer cas del que veig al meu entorn més immediat, sembla que el nom que més ha penetrat és el de «Montsant». Visca!
• Els curiosos, que volen tastar coses noves, però sovint no gosen ni saben cap on tirar. Aquests potser encara no són prou nombrosos, però formen un col·lectiu que sí que és molt permeable a la publicitat ben enfocada (vull dir la publicitat basada en el coneixement del vi).
• Els experts, que encara són tan pocs que no tenen gaire significació comercial. Lamentablement.

Les classificacions, les guies, les puntuacions, els premis, la zonificació de les do, els vins de vila, de finca, de paratge, etc. sí que són útils de cara als consumidors del penúltim grup, el dels «curiosos». Per a tots aquests, doncs, reprodueixo aquí una proposta de classificació de La Revue du Vin de France. En un article titulat «Vins du Languedoc et du Roussillon: Ils méritent un classement» proposen una classificació dels vins negres d'aquestes regions en tres categories. Si ens fixem només en els vins del Rosselló, la llista queda així:

Premiers crus 

• Domaine Gauby (Calce)

Deuxièmes crus

• Domaine Jean Gardiés (Espira de l'Aglí)

Troisièmes crus

• Clos du Rouge Gorge (La Tor de França)
• Le Roc des Anges (La Tor de França)
• Le Soula (Prunyanes)
• Olivier Pithon (Calce)
• Clos des Fées (Vingrau)
• Domaine de la Rectorie (Cotlliure)
• Coma del Mas (Cotlliure)
• Domaine Matassa (Montner)
• Sardà-Malet (Perpinyà)
• La Casenove (Trullars)

Què us sembla? Jo no puc opinar gaire, però després alguna ampolla de Clos des Fées i d'una copa de La Petite Sibérie, jo col·locaria aquest celler un graó més amunt (com a mínim).

Un deuxième?

Els curiosos —com jo— ja tenim, doncs, alguna cosa on agafar-nos per començar a conèixer els injustament oblidats grans vins del Rosselló. Si seguiu aquest blog ja haureu vist que he parlat recentment de Gardiés i de Le Roc des Anges. I també vaig publicar un article sobre Le Soulà. De Gauby i de La Casenove fa temps que no en destapo cap ampolla. Els altres aniran venint. Som-hi!