diumenge, 2 d’octubre del 2016

Els noms del vi

Va ser una coincidència.

Fa poques setmanes, vaig publicar en aquest blog un article titulat «Com és que podem decantar una garnatxa, però mai una carinyena?», on explicava algunes perplexitats que havia tingut quan vaig voler conèixer la normativa sobre el gènere de les diverses varietats de raïm i dels vins a què donen lloc. En aquell article citava en Xavier Favà i TERMCAT. Després de publicar l'article, vaig voler parlar amb els responsables del TERMCAT i em van dir que coneixien el meu article i que, precisament, havien estat treballant en el tema que jo plantejava i estaven a punt de treure un dels seus «Diccionaris en Línia» sobre les varietats vitivinícoles.


Han passat uns pocs dies i, efectivament, ja tenim aquest nou diccionari del TERMCAT. Tothom el pot consultar, però jo explicaré en aquest blog quines són les conclusions a què arriben els experts.
  • Recullen aquests noms de varietats: airén, alvarinyo, boval, cabernet, carinyena, cartoixà, chardonnay, chenin, garnatxa, garró, garrut, gewürztraminer, godello, lledoner, macabeu, malbec, malvasia, mandó, marseguera, merlot, monestrell, montònec, montònega, moscatell, pansa blanca, parellada, pedro ximenes, picapoll, pinot noir, requena, riesling, samsó, sauvignon, sirà, subirà parent, sumoll, syrah, tintorera, trepat, ull de llebre, verdejo, vinyater, viognier i xarel·lo. Alguns d'aquests noms admeten adjectius: cabernet franc, lledoner pelut, etc. 
  • Com hem vist, els noms de varietats s'escriuen sempre en minúscula, fins i tot en el cas que siguin paraules d'altres idiomes en els quals s'escriuen amb majúscula inicial. Jo ja ho feia, excepte per al riesling que jo escrivia Riesling.
  • Pel que fa al gènere gramatical (que, si ho recordeu, era el punt que més perplexitat em va generar, tal com vaig recollir a l'article citat) es corregeix el que diu el diccionari normatiu i es dóna llibertat per utilitzar el femení o el masculí en els raïms i en els vins de les varietats de nom femení. Textualment:  «En els casos en què s'ha constatat vacil·lació, que són els dels substantius acabats en a àtona (carinyena, garnatxa, malvasia, etc.), el Consell Supervisor ha optat per l'assignació del doble gènere (nom masculí o femení), que dóna llibertat d'ús als parlants.» Per tant, a partir d'ara, sí que podem decantar una carinyena.
  • Es confirma que hem d'escriure «monestrell» i no pas «monastrell» (com estava fent jo en aquest blog), si bé es constata l'existència d'aquests segona paraula. Per tant, en aquest blog, a partir d'ara, ja no parlaré de cap més monastrell. 
  • S'accepta samsó com a sinònim de carinyena, si bé reconeixen que «Aquesta qüestió es troba encara (2016) en procés de debat entre els professionals». Jo no sóc pas un professional, però sí que rebutjo aquesta equivalència. 
  • Pel que fa al sirà, —«per petició dels especialistes»— es desdiuen de la nota terminològica que vaig comentar en el meu article i aproven la denominació syrah com a sinònim principal de sirà. Jo en seguiré dient sirà.
  • No hi apareix «moscat» ni com a variant. Jo, d'acord amb els criteris d'en Xavier Favà, parlaré de moscat quan el productor l'anomeni així.
  • Ens podem preguntar quin criteri s'ha utilitzat per fer la tria de les varietats. Com és que hi ha l'airén i no hi ha, per exemple, l'escanyavelles —que, per cert, sí que surt al DLC—? La resposta és que s'han inclòs només les varietats autoritzades a Catalunya segons el decret 740/2015. 
A la pàgina web del TERMCAT hi podeu trobar la informació completa, però em sembla que aquest resum que n'he fet pot ser prou útil.