dilluns, 13 de febrer de 2017

Frèvol, no frívol

Hi ha cellers que no abusen dels colors fosquíssims i opacs i no tenen cap pudor en oferir-nos un vi transparent, clar i lluent.


Ja podeu comprar la nova collita del deliciós pinot que fan a l'entorn de la borda de Cebrià, al Batlliu de Sort: Biu negre 2015. Si aneu a Sort, podeu passar —no podeu no fer-ho!— per la botigueta que el celler té al carrer Major, pràcticament al davant de la casa del general Moragues. Allà hi podeu comprar el seu Biu blanc de riesling —la collita 2015 encara s'està acabant d'afinar al celler—, el seu pallarès Vi Bord i, tanmateix, el Biu negre 2015 de pinot noir que a mi tant m'agrada! Podeu comprar-hi aquests vins i també podeu prendre-hi una copa i, probablement, parlar amb algun dels socis —en Josep, en Ramon, en Guillem i l'Aleix— que duen endavant aquest projecte.

La collita 2015, que va ser força difícil, ha acabat donant un resultat que, per al meu gust, és una autèntica delícia. El color —ja ho veieu a la fotografia— és ben clar, lluent, transparent i bonic. L'aroma ja m'atrau només de destapar l'ampolla. Tota la sala s'omple de flors i fruites delicades i fresques. Penso que és un vi d'hivern, de dies amb poca llums, de la vora del foc. No sé si aquest és el Biu negre que més m'ha agradat. A la boca és incisiu i, en la seva mesurada «fredor», sedós. La boca s'omple de fruita lleument àcida. Hi trobo elegància, delicadesa i plaer. Els que compartim l'ampolla coincidim que, d'alguna manera, ens revifa l'esperit i... no podem parar de beure'n amb delit!

Em meravella que un vi amb tant poca força pugui ser tant saborós. El podria adjectivar com a «aigua de roses» i, si el tasteu, digueu-me si vaig errat o no. És persistent i, més cap el final, se li endevinen unes notes amargoses elegants, que li donen caràcter, tremp, sense perdre la suavitat. M'explica en Ramón que en aquesta collita van usar una mica més de rapa —fins un 25%— que els altres anys.

Vi ingràvid, «petit», delicat, impecable. Triomf de l'elegància sobre la força. Clarament euforitzant!

Frèvol, no frívol.

* * * *
 
Ara penso que els tres pinot noir catalans que prefereixo neixen més o menys a la mateixa alçada sobre el nivell del mar: uns nou-cents metres. Són aquests: el Biu, al Batlliu de Sort, l'Acusp, a la serra de Costa Ampla, sobre Talarn, i La Font dels Aubacs, a les muntanyes de Prades. 

2 comentaris:

Martí Just ha dit...

Gran Celler,
Vaig tenir l'oportunitat de conèixer-los in-situ.
Estaven en época de verema, tot i així vam passar unes quantes hores junts!!
Visita molt interessant.
Anteriorment a la visita, a casa, havia tastat aquest pinot, no recordo si era un 2013 o 2014, estava tremendo, hagués posat les mans al foc que havia tocat la fusta, fins hi tot vaig fer algun comentari en algun amic... la meva sorpresa va ser que quan vaig buscar el temps amb barrica: sorpresa! ni tocar-la.
Retornant a la visita, un dels comentaris va ser relacionat amb aquest tema, ells em van explicar que com no savien com s'expresaria aquest pinot en aquest clima, terreny, etc. van decidir que no tocaria la fusta, i van descobrir que donava aquests aromes de fusta tant particulars, que no haguessin esbrinat si li haguessin fet criança amb barrica.
M'hagrada que els vins expressin les seves virtuts sense emmascaraments!!

Salut!!
Martí Just

Jaume Aguadé ha dit...

Bon dia, Martí,

Estic content de tornar a sentir-te!

Quan parlo amb els amics de Sort, no em puc estar de dir-los com m'agradaria que , per fi, s'atrevissin amb la fusta. Però no sé si faig bé, perquè, quan una cosa està tant i tant bé, potser no cal tocar-la.

De fet, sí que un dia d'aquests sortirà el primer vi amb fusta de Batlliu de Sort i no serà negre (ni vermell). Serà un blanc de viognier que va fer una criança en una bóta. Fins ara, al Biu blanc hi posaven una mica de viognier per donar-li més amplada, però el 2015 (que encara no és a la venda) ja serà un Riesling cent per cent.

Són uns vins que m'encanten!

Salut!

Jaume